Opus Dei

Maria, exemple del sacrifici amagat i silenciós! ―Mireu-la com, oculta gairebé sempre, col·la­bora amb el Fill: sap i calla. (Camí, 509)

Quanta vilesa en la meva conducta, i quanta infidelitat a la gràcia! - Mare meva, Refugi de pecadors, prega per mi; que mai més no destorbi l'obra de Déu en la meva ànima. (Forja, 178)

Aquesta és la clau per obrir la porta i entrar en el Regne del Cel: qui facit voluntatem Patris mel qui in coelis est, ipse intrabit in regnum coelorum ―qui fa la voluntat del meu Pare..., aquest hi entrarà! (Camí, 754)

Porta sobre el pit el sant escapulari del Carme. ―Poques devocions ―n'hi ha moltes, de devocions marianes, i molt bones― són tan arrelades entre els fidels, i tenen tantes bene­diccions dels Sants Pares. ―A més, és tan mater­nal aquest privilegi sabatí! (Camí, 500)

Gira els teus ulls vers la Verge Maria i contempla com practica la virtut de la lleialtat. Quan Elisabet la necessita, l'Evangeli diu que hi acut cum festinatione, ―amb pressa alegre. Aprèn-ne! (Solc, 371)

Enmig del goig de la festa, a Canà, no­més Maria s'adona de la manca de vi... Fins als detalls més petits de servei arriba l'ànima si, com Ella, hom viu apassionadament pendent del proïsme, per Déu. (Solc, 631)

Acostuma't a posar el teu pobre cor en el Dolç i Immaculat Cor de Maria, per­què te'l purifiqui de tanta escòria, i et dugui al Cor Sacratíssim i Misericordiós de Jesús. (Solc, 830)

Vols estimar la Mare de Déu? Doncs, tracta-la! Com? ―Dient bé el Rosari de nostra Senyora. Però, en el Rosari... diem sempre el mateix! ―Sempre el mateix? I no es diuen sempre el mateix, els qui s’estimen?... (Pròleg al Sant Rosari)

Santa Maria és ―així la invoca l'Esglé­sia― la Reina de la pau. Per això, quan s'esvalota la teva ànima, l'ambient familiar o el professional, la convivència a la societat o entre els pobles, aclama-la sense parar amb aquest títol: Regina pacis, ora pro nobis! ―Reina de la pau, pregueu per nosaltres! Ho has provat, si més no, quan perds la tranquil·litat?... ―Et sorprendràs de la seva immediata eficàcia. (Solc, 874)

Quina lliçó tan extraordinària, cada una de les ensenyances del Nou Testa­ment! Després de dir el Mestre, tot pujant a la dreta de Déu Pare: «aneu i prediqueu a tots els pobles», els deixebles es queden amb pau. Però encara tenen dubtes: no saben què fer, i es reu­neixen amb Maria, Reina dels Apòstols, per con­vertir-se en pregoners gelosos de la Veritat que salvarà el món. (Solc, 232)