No hi ha pau en molts cors, que intenten vanament de compensar la intranquil·litat de l'ànima amb el tragí que no para, amb la petita satisfacció de béns que no sadollen, perquè deixen sempre aquell regust amarg de la tristor. (...)

Crist, que és la nostra pau, també és el Camí (Ioh XIV, 6.). Si volem la pau, hem de seguir els seus passos. La pau és una conseqüència de la guerra, de la lluita, d'aquesta lluita ascètica, íntima, que cada cristià ha de sostenir contra tot allò que, en la seva vida, no és de Déu: contra la supèrbia, la sensualitat, l'egoisme, la superficialitat, l'estretor de cor. És inútil clamar per l'assossec exterior si falta tranquil·litat en les consciències, en el fons de l'ànima, perquè del cor provenen els pensaments dolents, homicidis, adulteris, fornicacions, furts, falsos testimonis, blasfèmies (Mt XV, 19.). (És Crist que passa, 73)