“Explica-li tot el que et passa”

Vols estimar la Mare de Déu? Doncs, tracta-la! Com? ―Dient bé el Rosari de nostra Senyora. Però, en el Rosari... diem sempre el mateix! ―Sempre el mateix? I no es diuen sempre el mateix, els qui s’estimen?... (Pròleg al Sant Rosari)

Quant creixerien en nosaltres les virtuts sobrenaturals, si reeixíssim a tractar de debò Maria, que és Mare Nostra! Que no ens importi de repetir-li durant el dia -amb el cor, sense necessitat de paraules- petites oracions, jaculatòries. La devoció cristiana ha aplegat molts d’aquests elogis encesos en les Lletanies que acompanyen el Sant Rosari. Però cada u és lliure d’augmentar-les, adreçant-li noves lloances, dient-li allò que -per un sant pudor que Ella entén i aprova- no gosaríem de pronunciar en veu alta.

T’aconsello -per acabar- que facis, si és que encara no ho has fet, la teva experiència particular de l’amor maternal de Maria. No n’hi ha prou de saber que Ella és Mare, considerar-la així, parlar-ne així. Ella és la teva mare i tu ets el seu fill; t’estima com si fossis el seu únic fill d’aquest món. Tracta-la en conseqüència: explica-li tot el que et passa, honora-la, estima-la. Ningú no ho farà per tu, tan bé com tu, si tu mateix no ho fas.

T’asseguro que si emprens aquest camí, hi trobaràs de seguida tot l’amor de Crist: i et trobaràs ficat en aquesta vida inefable de Déu Pare, de Déu Fill i de Déu Esperit Sant. Trauràs forces per acomplir del tot la Voluntat de Déu, t’emplenaràs de desigs de servir tots els homes. Seràs el cristià que de vegades somies ésser: ple d’obres de caritat i de justícia, alegre i fort, comprensiu amb els altres i exigent amb tu mateix.

Aquest, i no cap altre, és el tremp de la nostra fe. Acudim a Santa Maria, que Ella ens acompanyarà amb passos ferms i constants. (Amics de Déu, 293)

Rebre missatges per correu electrònic

email