“Aquestes crisis mundials són crisis de sants”
Ens ha arribat un dia de salvació, un dia d'eternitat. S'escolten una vegada més aquells xiulets del Pastor Diví, aquelles paraules afectuoses, vocavi te nomine tuo -t'he cridat pel teu nom. Ell ens invita pel nom, com la nostra mare. Encara més: per l'apel-latiu afectuós, familiar.
“Procura atenir-te a un pla de vida”
Això de lligar-te a un pla de vida, a un horari ―em vas dir―, es tan monòton! I et contestava: hi ha monotonia perquè hi falta Amor. (Camino, 77)
“No t’oblidis de la figuera maleïda”
Aprofita'm el temps. ―No t'oblidis de la figuera maleïda. Ja feia alguna cosa: treure fulles. Com tu... ―No em diguis que tens excuses. ―Poc li valgué a la figuera ―explica l'Evangelista― que no fos temps de figues, quan el Senyor hi anà a cercar-les. ―I estèril restà per sempre. (Camí, 354)
“Obriu l’ànima! Jo us asseguro la felicitat”
Qui oculta al seu Director una temptació, té un secret a mitges amb el dimoni. ―S'ha fet amic de l'enemic. (Solc, 323)
“Fes tot el que puguis per conèixer a Déu”
En cada jornada, fes tot el que puguis per conèixer Déu, per «tractar-lo», per enamorar-te més a cada instant, i no pensar més que en el seu Amor i en la seva gloria. Acompliràs aquest pla, fill, si no deixes, per res! els teus temps d'oració, la teva presència de Déu (amb jaculatòries i comunions espirituals, per encendre't), la teva Santa Missa pausada, el teu treball ben acabat per Ell. (Forja, 737)
“Fes més gran el teu cor”
No tinguis esperit de poble. ―Engrandeix el cor fins que sigui universal, «catòlic». No volis com les aus de corral quan et pots enlairar com les àguiles. (Camí, 7)
“Has d'anar al pas de Déu; no al teu”
Em dius que sí, que estàs fermament decidit a seguir Crist. -Doncs has d'anar al pas de Déu; no al teu! (Forja, 531)
“Del cristià s’espera heroisme”
Quants n'hi ha que es deixarien clavar en una creu, davant la mirada atònita de milers d'espectadors, i no saben patir cristianament les petites fiblades de cada dia! ―Pensa, doncs, què és més heroic. (Camí, 204)
“El fort pateix, però resisteix”
La façana és d'energia i fermesa. ―Però, ¡quanta fluixedat i falta de voluntat per dintre! ―Fomenta la decisió que les teves virtuts no es transformin en disfressa, sinó en hàbits que defineixin el teu caràcter. (Solc, 777)
“Saber-se no res davant de Déu”
És una cosa molt gran saber-se no res davant de Déu, perquè és així. (Solc, 260)