Opus Dei

Com més m'exaltin, Jesús meu, humi­lia'm més en el meu cor, fent-me saber el que vaig ser i el que seré, si Tu em deixes. (Camí, 591)

Tot allò en què intervenim els pobrets homes ―fins i tot la santedat―, és un teixit de petites menuderies, que ―segons com si­gui la rectitud d'intenció― poden fer un tapís es­plèndid d'heroisme o de baixesa, de virtuts o de pecats. Les gestes expliquen sempre aventures geganti­nes, barrejades, però, amb detalls casolans de l'he­roi. ―Tant de bo tinguis sempre molt en compte ―línia recta!― les coses petites. (Camí, 826)

L'alegria és un bé cristià, que posseïm mentre lluitem, perquè és conseqüència de la pau. La pau és fruit d'haver vençut la guerra, i la vida de l'home damunt la terra -ho llegim en l'Escriptura Santa- és lluita. (Forja, 105)

Han vingut nuvolots de manca de ganes, de pèrdua d'il·lusió. Han caigut ruixats de tristesa, amb la sensació clara de trobar-te lligat. I, com a colofó, t'han assetjat decaïments, que neixen d'una realitat més o menys objectiva: tants anys lluitant..., i encara ets tan enrera, tan lluny.

Si el dimoni mut -de qui ens parla l'Evangeli- es fica en l'ànima, ho llença tot a rodar. En canvi, si se'l foragita de seguida, tot surt bé, hom camina feliç, tot marxa. -Propòsit ferm: «sinceritat salvatge» en la direcció espiritual, amb delicada educació..., i que aquesta sinceritat sigui immediata. (Forja, 127)

Cal que siguis «home de Déu», home de vida interior, home d'oració i de sacrifici. ―El teu apostolat ha d'ésser una supera­bundància de la teva vida «cap endins». (Camí, 961)

L'oració no és prerrogativa de frares: és comesa de cristians, d'homes i dones del món, que se saben fills de Déu. (Solc, 451)

No ho oblidis: té més qui necessita menys. ―No et creïs necessitats. (Camí, 630)

Mai no compartiré l'opinió —encara que la respecto— dels qui separen l'oració de la vida activa, com si fossin incompatibles. Els fills de Déu hem de ser contemplatius: persones que, enmig del brogit de la multitud, sabem trobar el silenci de l'ànima en col·loqui permanent amb el Senyor: i mirar-lo com es mira un Pare, com es mira un Amic, a qui s'estima amb bogeria. (Forja, 738)

Si no és per construir una obra molt gran, molt de Déu ―la santedat―, no val la pena donar-se. Per això, l´Església ―en canonitzar els sants― proclama l´heroïcitat de les seves vides. (Solc, 611)