S’ha promulgat un edicte de Cèsar August, i mana d’empadronar tot el món. Cadascú ha d’anar, per fer-ho, al poble d’on prové el seu llinatge. Com que Josep és de la casa i la família de David, va amb la Verge Maria des de Natzaret a la ciutat anomenada Betlem, a Judea (Lc 2, 1-5).

I a Betlem neix el nostre Déu: Jesucrist! ―No hi ha lloc a l’hostal: en una establia. ―I la seva Mare l’embolcalla, amb bolquers, i l’acotxa a la menjadora (Lc 2, 7).

Fred. ―Pobresa. ―Sóc un petit esclau de Josep. ―Que n’és de bo, Josep! ―Em tracta com un pare el seu fill. ―Fins i tot em perdona, si prenc el Nen als meus braços i em quedo, hores i hores, dient-li coses dolces i enceses!...

I el beso ―besa’l tu―, i li danso, i li canto , i li dic Rei, Amor, Déu meu, Únic meu, el meu Tot!... Que n’és de formós el Nen... i que curta la dena!(Sant Rosari, 3r Misteri de Goig)