En aquesta secció es presentaran enregistraments de so de sant Josepmaria, Mons. Álvaro del Portillo, Mons. Xavier Echevarría (actual Prelat de l’Opus Dei), etc.
Aquests arxius es repartiran en apartats per temes i apareixeran periòdicament en l'apartat àudios dintre de la secció Multimèdia. Avui comencem amb tres intervencions de sant Josepmaria sobre la santificació de la vida ordinària.
SANTIFICACIÓ DE LA VIDA ORDINÀRIA. (2 27”)
CAMPUS DE LA UNIVERSITAT DE NAVARRA, PAMPLONA. HOMILIA, OCTUBRE DE 1967
“Ho he ensenyat constantment amb paraules de l'Escriptura Santa: el món no és dolent, perquè ha sortit de les mans de Déu, perquè és criatura seva, perquè Yaveh ho va mirar i va dir que era bo. Som els homes els qui el fem dolent i lleig, amb els nostres pecats i les nostres infidelitats. No ho dubteu, fills meus: qualsevol manera d'evasió de les honestes realitats diàries és per a vosaltres, homes i dones del món, cosa oposada a la voluntat de Déu.
Per contra, heu de comprendre ara —amb una nova claredat— que Déu us crida a servir-lo en i des de les tasques civils, materials, seculars de la vida humana: en un laboratori, en el quiròfan d'un hospital, en la caserna, en la càtedra universitària, en la fàbrica, en el taller, en el camp, en la llar de família i en tot l'immens panorama del treball, Déu ens espera cada dia. Sapigueu bé: hi ha un alguna cosa santa, divina, amagada en les situacions més comunes, que toca a cadascun de vosaltres descobrir. (...)
No hi ha altre camí, fills meus: o sabem trobar en la nostra vida ordinària al Senyor, o no el trobarem mai. Per això puc dir-vos que necessita la nostra època retornar —a la matèria i a les situacions que semblen més vulgars— el seu noble i original sentit, posar-les al servei del Regne de Déu, espiritualitzar-les, fent d'elles mitjà i ocasió de la nostra trobada contínua amb Jesucrist.”
CRIDA UNIVERSAL A LA SANTEDAT. (1 07”)
PALAU DE CONGRESSOS ANHEMBI (BRASIL) 1-VI-74
(De vegades em pregunto per què hi ha tan pocs sants de Brasil, el país més catòlic del món. Podria parlar-nos una mica sobre això?)
“Escolta, fill meu! Els sants no fan soroll. Probablement, prop teu hi haurà tantes persones que als ulls de Déu són molt agradables i veritablement santes. (...)
Hi ha ànimes santes, i no poques: moltes!
I a més el Senyor ens demana a tots nosaltres —i a tu, i a mi també— que siguem sants. I no ho dic jo, Ell: estote perfecti, sicut Pater meus caelestis perfectus est!; sigueu sants, com és sant el meu Pare celestial. (…) Ho diu a tots, a tots!: als casats, a les casades, als solters, als obrers, als intel·lectuals, als camperols... A tots!”
SANTEDAT EN EL CUMPLIMIENT DELS PROPIS DEURES. (1 28”)
TEATRE COLISEO, BUENOS AIRES (ARGENTINA). 26-VI-74
“Hem de ser sants. Com? Doncs molt senzillament com homes; com homes que tenen la gràcia de Déu, perquè sense la gràcia divina i la protecció de la Mare de Déu no faríem més que bajanades: com un nen petit sense l'afecte de la mare, sense la cura del pare, sense la protecció del pare no faria res, no podria defensar-se.
Davant de Déu, que és etern, tu i jo —doncs sobretot jo, que ja vaig entrant en anys, doncs al costat de tots sóc un nen— no ens podem donar molta importància. I això és el que té de bo la nostra vida d'homes: que som petits i Déu ens ajudarà a ser sants, complint els nostres deures d'estat: si tu ets casat, estimant molt la teva dona, estimant molt els teus fills, cuidant-te per ells, cuidant-los a ells, treballant en la teva labor professional, amb sentit de justícia, sent generós; complint, a més dels deures de justícia, els de la caritat, que és ficar el cor en les coses terrenes. Si no, la vida és molt dura, molt seca. Posem el cor; posem la caritat de Crist, i així tot és suau en la vida, no hi ha violències. I tu no les vols les violències; i jo tampoc. Vas per camí de ser sant. Asseu-te tranquil, que vas bé.
(Gràcies, Pare)