Estimadíssims: que Jesús em guardi les filles i els fills!
La festa de l’Exaltació de la Santa Creu, que celebrarem demà, ens recorda que «a la Passió, la Creu deixà de ser símbol de càstig per a esdevenir senyal de victòria. La Creu és l’emblema del Redemptor: in quo est salus, vita et resurrectio nostra: allí hi ha la nostra salut, la nostra vida i la nostra resurrecció» (Sant Josepmaria, Via Crucis, II estació, núm. 5). En ocasió d’aquesta festa, us suggereixo contemplar una vegada més amb especial deteniment el misteri de la creu. Allà descobrim que «la llibertat cristiana no és en absolut arbitrarietat; és seguiment de Crist en el lliurament de si mateix fins al sacrifici de la creu. Pot semblar una paradoxa, però el Senyor va viure el cim de la seva llibertat en la creu, com a cim de l’amor. Quan al Calvari li cridaven: “Si ets Fill de Déu, baixa de la creu”, va demostrar la seva llibertat de Fill precisament quedant-se en aquell patíbul per complir a fons la voluntat misericordiosa del Pare» (Benet XVI, Àngelus, 1.VII.2007).
En les setmanes vinents es renovarà el nostre agraïment al Senyor, perquè es complirà un nou aniversari del dia en què va fer veure l’Opus Dei a sant Josepmaria. El 6 d’octubre recordarem amb alegria la seva canonització. El nostre fundador sempre va tenir consciència de ser només un instrument perquè es fes realitat un voler diví. Recordem, sens dubte, quan l’Opus Dei estava fent els seus primers passos, ens escrivia: «L’Obra de Déu ve a complir la Voluntat de Déu. Per tant, tingueu una profunda convicció que el cel està entossudit que es dugui a terme» (Instrucció, 19.III.1934).
En el meu recent viatge a Àsia i Oceania, i també per les notícies que m’arriben de molts altres llocs, he comprovat una vegada més el desig de tantes ànimes de ser fidels a l’esperit que va començar el seu caminar terrenal el 1928. Omplim-nos d’entusiasme sobrenatural en la tasca que Déu ens ha encomanat. No empetitim els nostres horitzons: allà on siguem —al costat de tants germans nostres en la fe— podem ser sembradors de pau i d’alegria —la pau i l’alegria del Senyor— en aquest món nostre.
Tinc l’alegria de comunicar-vos que —després de la pausa de l’estiu a l’hemisferi nord— estem treballant amb el Dicasteri per al Clergat per formular la proposta de modificacions als Estatuts que s’haurà de presentar al Sant Pare. Continueu acompanyant aquest procés amb la vostra oració i amb una actitud d’abandonament filial esperançat. No han faltat interpretacions sobre aquest assumpte als mitjans i a les xarxes socials, i molts heu fet arribar les vostres preguntes i inquietuds. Us agraeixo i entenc els vostres esforços per l’Obra, que és de tots; aprofitem aquestes mencions per difondre amb alegria l’esperit que hem rebut del Senyor. Com en els missatges precedents del 3 de juny i el 10 d’agost —que us suggereixo que rellegiu—, en la mesura que el Dicasteri consideri oportuna, us anirem informant sobre la marxa d’aquest treball.
En els primers dies d’octubre començarà el Sínode dels bisbes. Us demano que reseu per aquesta reunió, com ens ha demanat el Papa Francesc. Entre el 4 i el 9 d’aquell mes seré a Portugal. Confio que m’acompanyeu espiritualment en aquest viatge, en què trobaré moltes persones. M’encomano a la Mare de Déu de Fàtima perquè, també amb la vostra ajuda, pugui fer una bona labor. I us poso tots sota la seva protecció materna.
Us envio la meva benedicció més afectuosa.
El vostre Pare
Roma, 13 de setembre de 2023