► PDF Les paraules del Papa a la JMJ de Madrid (18 d'agost)
Cerimònia de benvinguda a l’aeroport de Barajas
Majestats, senyor cardenal arquebisbe de Madrid, senyors cardenals, venerats germans en l’episcopat i el sacerdoci, distingides autoritats nacionals, autonòmiques i locals, estimat poble de Madrid i d’Espanya sencera:
Gràcies, majestat, per la vostra presència, juntament amb la reina, i per les paraules tan deferents i afables que m’heu dirigit en donar-me la benvinguda. Paraules que em fan reviure les inoblidables mostres de simpatia rebudes en les anteriors visites apostòliques a Espanya, i molt particularment en el recent viatge a Santiago de Compostel·la i Barcelona. Saludo molt cordialment els qui sou aquí reunits a Barajas, i tots els qui segueixen aquest acte a través de la ràdio i la televisió. I també una menció molt agraïda a aquells que amb tanta entrega i dedicació, des d’instàncies eclesials i civils, han contribuït amb esforç i treball perquè aquesta Jornada Mundial de la Joventut a Madrid es desenvolupi feliçment i obtingui fruits abundants.
Desitjo també agrair de tot cor l’hospitalitat de tantes famílies, parròquies, escoles i altres institucions que han acollit els joves arribats d’arreu del món, primer a diferents regions i ciutats d’Espanya, i ara en aquesta gran Vila de Madrid, cosmopolita i sempre amb les portes obertes.
Vinc a trobar-me amb milers de joves d’arreu del món, catòlics, interessats per Crist o a la recerca de la veritat que doni sentit genuí a la seva existència. Arribo com a successor de Pere per confirmar a tots en la fe, vivint uns dies d’intensa activitat pastoral per anunciar que Jesucrist és el Camí, la Veritat i la Vida. Per impulsar el compromís de construir el Regne de Déu en el món, entre nosaltres. Per exhortar els joves a trobar-se personalment amb Crist amic i així, radicats en la seva Persona, convertir-se en fidels seguidors i valerosos testimonis.
Per què i per a què ha vingut aquesta multitud de joves a Madrid? Encara que la resposta haurien donar-la ells mateixos, bé es pot pensar que desitgen escoltar la Paraula de Déu, com se’ls ha proposat en el lema per a aquesta Jornada Mundial de la Joventut, de manera que, arrelats i edificats en Crist, manifestin la fermesa de la seva fe.
Molts d’ells han sentit la veu de Déu, potser només com un lleu murmuri, que els ha impulsat a cercar més diligentment i a compartir amb altres l’experiència de la força que té en les seves vides. Aquest descobriment del Déu viu encoratja els joves i obre els seus ulls als desafiaments del món en què viuen, amb les seves possibilitats i limitacions. Veuen la superficialitat, el consumisme i l’hedonisme imperants, tanta banalitat a l’hora de viure la sexualitat, tanta insolidaritat, tanta corrupció. I saben que sense Déu seria ardu afrontar aquests reptes i ser veritablement feliços, bolcant per això l’entusiasme en la consecució d’una vida autèntica. Però amb Ell al costat, tindran llum per caminar i raons per esperar, no aturant-se ja davant els més alts ideals, que motivaran el compromís generós per construir una societat on es respecti la dignitat humana i la fraternitat real. Aquí, en aquesta Jornada, tenen una ocasió privilegiada per posar en comú aspiracions, intercanviar recíprocament la riquesa de les seves cultures i experiències, animar-se mútuament en un camí de fe i de vida, en el qual alguns es creuen sols o ignorats en els ambients quotidians. Però no, no estan sols. Molts coetanis comparteixen els mateixos propòsits i, fiant-se del tot de Crist, saben que tenen realment un futur per davant i no temen els compromisos decisius que omplen tota la vida. Per això em causa immensa alegria escoltar-los, pregar junts i celebrar l’eucaristia amb ells. La Jornada Mundial de la Joventut ens porta un missatge d’esperança, com una brisa d’aire pur i juvenil, amb aromes renovadores que ens omplen de confiança davant el demà de l’Església i del món.
Certament, no manquen dificultats. Subsisteixen tensions i xocs oberts en tants llocs del món, fins i tot amb vessament de sang. La justícia i l’altíssim valor de la persona humana es dobleguen fàcilment a interessos egoistes, materials i ideològics. No sempre es respecta com cal el medi ambient i la naturalesa, que Déu ha creat amb tant d’amor. Molts joves, a més, miren amb preocupació el futur davant la dificultat de trobar una feina digna, o bé per haver-la perdut o tenir-la molt precària i insegura. N’hi ha d’altres que necessiten prevenció per no caure en la xarxa de la droga, o ajuda eficaç, si per desgràcia ja van caure-hi. No pocs, per causa de la fe en Crist, pateixen la discriminació, que porta al menyspreu i a la persecució oberta o larvada que pateixen en determinades regions i països. Se’ls assetja volent apartar-los d’ell, privant-los dels signes de la seva presència en la vida pública, i silenciant fins el seu sant Nom. Però jo torno a dir als joves, amb totes les forces del meu cor: que ni res ni ningú us tregui la pau, no us avergonyíssiu del Senyor. Ell no ha tingut inconvenient a fer-se un com nosaltres i experimentar les nostres angoixes per dur-les a Déu, i així ens ha salvat.
En aquest context, és urgent ajudar els joves deixebles de Jesús a romandre ferms en la fe i a assumir la bella aventura d’anunciar-la i testimoniar-la obertament amb la pròpia vida. Un testimoni valent i ple d’amor a l’home germà, decidit i prudent alhora, sense amagar la pròpia identitat cristiana, en un clima de respectuosa convivència amb altres legítimes opcions i exigint alhora el degut respecte a les pròpies.
Majestat, en reiterar el meu agraïment per la deferent benvinguda que m’heu dispensat, vull expressar també l’estima i proximitat a tots els pobles d’Espanya, així com l’admiració per un país tan ric d’història i cultura, per la vitalitat de la fe, que ha fructificat en tants sants i santes de totes les èpoques, en nombrosos homes i dones que deixant la seva terra han portat l’Evangeli per tots els racons de l’orbe, i en persones rectes, solidàries i bondadoses en tot el seu territori. És un gran tresor que certament val la pena cuidar amb actitud constructiva, per al bé comú d’avui i per oferir un horitzó lluminós al futur de les noves generacions. Encara que hi hagi actualment motius de preocupació, més gran és l’afany de superació dels espanyols, amb aquest dinamisme que els caracteritza, i al qual tant contribueixen les seves profundes arrels cristianes, molt fecundes al llarg dels segles.
Saludo des d’aquí molt cordialment tots els benvolguts amics espanyols i madrilenys, i els que han vingut d’altres terres. Durant aquests dies estaré amb vosaltres, tenint també molt presents tots els joves del món, en particular aquells que passen per proves de diversa mena. En confiar aquesta trobada a la Santíssima Mare de Déu, i a la intercessió dels sants protectors d’aquesta Jornada, demano a Déu que beneeixi i protegeixi sempre els fills d’Espanya. Moltes gràcies.
Festa d’acollida dels joves a la plaça de Cibeles: salutació
Estimats joves amics,
És una alegria immensa trobar-me amb vosaltres, al centre d’aquesta bella ciutat de Madrid, de la qual el senyor alcalde ha tingut l’amabilitat de lliurar-me les claus. Avui és també capital dels joves del món i on tota l’Església hi té posats els ulls. El Senyor ens ha congregat per viure en aquests dies la bella experiència de la Jornada Mundial de la Joventut. Amb la vostra presència i la participació en les celebracions, el nom de Crist ressonarà per tots els racons d’aquesta il·lustre Vila. I preguem perquè el seu missatge d’esperança i amor tingui ressò també al cor dels qui no creuen o s’han allunyat de l’Església. Moltes gràcies per l’esplèndida acollida que m’heu dispensat en entrar a la ciutat, signe del vostre amor i proximitat al successor de Pere.
Saludo el senyor cardenal Stanislaw Rylko, president del Pontifici Consell per als Laics, i els seus col·laboradors en aquest Dicasteri, agraint tot el treball realitzat. Així mateix, dono les gràcies al senyor cardenal Antonio María Rouco Varela, arquebisbe de Madrid, per les seves amables paraules i l’esforç de l’arxidiòcesi, juntament amb les altres diòcesis d’Espanya, en la preparació d’aquesta Jornada Mundial de la Joventut, per a la qual s’ha treballat amb generositat també en tantes altres esglésies particulars del món sencer. Agraeixo l’amable presència de les autoritats nacionals, autonòmiques i locals i la seva generosa col·laboració per al bon desenvolupament d’aquest gran esdeveniment. Gràcies als germans en l’episcopat, als sacerdots, seminaristes, persones consagrades i fidels presents que han vingut acompanyant els joves per viure aquests dies intensos de peregrinació a la trobada amb Crist. A tots us saludo cordialment en el Senyor i us reitero que és un gran goig ser aquí amb tots vosaltres. Que la flama de l’amor de Crist mai no s’apagui en els vostres cors.
Salutació en francès
Estimats joves de llengua francesa. Us felicito perquè heu vingut en gran nombre a aquesta trobada de Madrid. Sigueu benvinguts a la Jornada Mundial de la Joventut. Teniu interrogants i cerqueu respostes. És bo buscar sempre. Cercar sobretot la Veritat, que no és una idea, una ideologia o un eslògan, sinó una Persona, Crist, Déu mateix que ha vingut entre els homes. Teniu raó de voler arrelar la vostra fe en Ell, i fundar la vostra vida en Crist. Ell us estima des de sempre i us coneix millor que ningú. Que aquestes jornades plenes d’oració, ensenyament i encontres, us ajudin a descobrir-lo per estimar-lo més. Que Crist us acompanyi durant aquest temps intens en què tots junts ho celebrarem i li pregarem.
Salutació en anglès
Dirigeixo una salutació afectuosa als nombrosos joves de llengua anglesa que heu vingut a Madrid. Que aquests dies de pregària, amistat i celebració us acostin entre vosaltres i el Senyor Jesús. Poseu en Crist el fonament de les vostres vides. Arrelats i edificats en Ell, ferms en la fe i oberts al poder de l’Esperit, trobareu el vostre lloc en el pla de Déu i enriquireu l’Església amb els vostres dons. Preguem els uns pels altres, perquè avui i sempre siguem testimonis joiosos de Crist. Que Déu us beneeixi.
Salutació en alemany
Estimats joves de llengua alemanya. Us saludo amb afecte i m’alegra que hagueu vingut en tan gran nombre. En aquests dies, junts confessarem, aprofundirem i transmetrem la nostra fe en Crist. Tindrem novament aquesta experiència: és Ell qui dóna sentit veritable a la nostra vida. Obrim el nostre cor a Crist. Que aquí a Madrid Ell ens concedeixi un temps ple de goig i benedicció.
Salutació en italià
Estimats joves italians. Us saludo amb gran afecte i m’alegro per la vostra participació tan nombrosa, animada pel goig de la fe. Viviu aquests dies amb esperit de pregària intensa i de fraternitat, donant testimoni de la vitalitat de l’Església a Itàlia, de les parròquies, associacions, moviments. Compartiu amb tots aquesta riquesa. Gràcies.
Salutació en portuguès
Estimats joves dels diversos països de llengua oficial portuguesa, i tots els qui us acompanyen, sigueu benvinguts a Madrid. Us saludo amb gran amistat i us convido a pujar fins a la font eterna de la vostra joventut i conèixer el protagonista absolut d’aquesta Jornada Mundial i, espero, de la vostra vida: Crist Senyor. En aquests dies, escoltareu ressonar personalment la seva paraula. Deixeu que aquesta Paraula entri i arreli als vostres cors i, sobre ella, edifiqueu la vostra vida. Ferms en la fe, sereu una baula en la gran cadena dels fidels. No es pot creure sense estar emparat per la fe dels altres, i amb la meva fe contribueixo també a ajudar la fe dels altres. L’Església necessita de vosaltres i vosaltres teniu necessitat de l’Església.
Salutació en polonès
Salutació als joves procedents de Polònia, compatriotes del Beat Joan Pau II, l’iniciador de les Jornades Mundials de la Joventut. M’alegra que estigueu aquí a Madrid. Us desitjo uns dies feliços, dies de pregària i d’enfortiment dels vostres llaços amb Jesús. Que us guiï l’Esperit de Déu.
Festa d’acollida dels joves a la plaça de Cibeles: discurs
Estimats amics,
Agraeixo les afectuoses paraules que m’han adreçat els joves representants dels cinc continents. I saludo amb afecte a tots els qui sou aquí congregats, joves d’Oceania, Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa, i també els qui no han pogut venir. Sempre us tinc molt presents i prego per vosaltres. Déu m’ha concedit la gràcia de poder veure-us i escoltar-vos més de prop, i de posar-nos junts a l’escolta de la seva Paraula.
En la lectura que s’ha proclamat abans, hem sentit un passatge de l’Evangeli en què es parla d’acollir les paraules de Jesús i de posar-les en pràctica. Hi ha paraules que només serveixen per entretenir, i passen com el vent; altres instrueixen la ment en alguns aspectes; les de Jesús, en canvi, han d’arribar al cor, arrelar-hi i forjar tota la vida. Sense això, es queden buides i es tornen efímeres. No ens apropen a Ell. I, d’aquesta manera, Crist segueix sent llunyà, com una veu entre moltes altres que ens envolten i a les quals estem tan acostumats. El Mestre que parla, a més, no ensenya allò que ha après d’altres, sinó el que Ell mateix és, l’únic que coneix de debò el camí de l’home cap a Déu, perquè és Ell qui l’ha obert per a nosaltres, l’ha creat perquè puguem arribar a la vida autèntica, aquella que sempre val la pena de viure en tota circumstància i que ni tan sols la mort pot destruir. L’Evangeli continua explicant aquestes coses amb la suggestiva imatge de qui construeix sobre roca ferma, resistent a les envestides de les adversitats, contràriament a qui edifica sobre sorra, potser en un paratge paradisíac, podríem dir avui, però que s’ensorra amb el primer flagell dels vents i esdevé runa.
Estimats joves, escolteu de veritat les paraules del Senyor perquè siguin en vosaltres «esperit i vida» (Jn 6,63), arrels que nodreixin el vostre ser, pautes de conducta que ens facin semblants a la persona de Crist, sent pobres d’esperit, famolencs de justícia, misericordiosos, nets de cor, amants de la pau. Feu-ho cada dia sovint, com es fa amb l’únic Amic que no defrauda i amb el qual volem compartir el camí de la vida. Prou sabeu que, quan no es camina al costat de Crist, que ens guia, ens dispersem per altres sendes, com la dels nostres propis impulsos cecs i egoistes, la de propostes afalagadores però interessades, enganyoses i volubles, que deixen el buit i la frustració rere seu.
Aprofiteu aquests dies per conèixer millor Crist i cercioreu-vos que, arrelats en Ell, el vostre entusiasme i alegria, els vostres desitjos d’anar a més, d’arribar a dalt, fins a Déu, tenen sempre un futur cert, perquè la vida en plenitud ja s’ha aposentat dins del vostre ser. Feu-la créixer amb la gràcia divina, generosament i sense mediocritat, plantejant-vos seriosament la meta de la santedat. I, davant les nostres febleses, que de vegades ens aclaparen, comptem també amb la misericòrdia del Senyor, sempre disposat a donar-nos de nou la mà i que ens ofereix el perdó en el sagrament de la Penitència.
En edificar sobre la roca ferma, no només la vostra vida serà sòlida i estable, sinó que contribuirà a projectar la llum de Crist sobre els vostres coetanis i sobre tota la humanitat, mostrant una alternativa vàlida a tants com s’han ensorrat en la vida, perquè els fonaments de la seva existència eren inconsistents. A tants que s’acontenten de seguir els corrents de moda, s’arreceren en l’interès immediat, oblidant la justícia veritable, o es refugien en parers propis en comptes de buscar la veritat sense adjectius.
Sí, n’hi ha molts que, creient-se déus, pensen no tenir necessitat de més arrels ni fonaments que ells mateixos. Voldrien decidir per si sols allò que és veritat o no, el que és bo o dolent, el just o la injustícia, decidir qui és digne de viure o pot ser sacrificat en nom d’altres preferències; donar en cada instant un pas a l’atzar, sense rumb fix, deixant-se portar per l’impuls de cada moment. Aquestes temptacions sempre estan a l’aguait. És important no sucumbir-hi, perquè, en realitat, condueixen a una cosa tan evanescent com una existència sense horitzons, una llibertat sense Déu. Nosaltres, en canvi, sabem bé que hem estat creats lliures, a imatge de Déu, precisament perquè siguem protagonistes de la recerca de la veritat i del bé, responsables de les nostres accions, i no mers executors cecs, col·laboradors creatius en la tasca de conrear i embellir l’obra de la creació. Déu vol un interlocutor responsable, algú que pugui dialogar amb Ell i estimar-lo. Per ell ho podem aconseguir veritablement i, arrelats en Ell, donem ales a la nostra llibertat. No és aquest el gran motiu de la nostra alegria? No és aquest un sòl ferm per edificar la civilització de l’amor i de la vida, capaç d’humanitzar a tot home?
Benvolguts amics: sigueu prudents i savis, edifiqueu les vostres vides sobre el fonament ferm que és Crist. Aquesta saviesa i prudència guiarà els vostres passos, res us farà tremolar i en el vostre cor regnarà la pau. Llavors sereu benaurats, feliços, amb una alegria que es contagiarà els altres. Es preguntaran pel secret de la vostra vida i descobriran que la roca que sosté tot l’edifici i sobre la qual s’assenta tota la vostra existència és la persona mateixa de Crist, el vostre amic, germà i Senyor, el Fill de Déu fet home, que dóna consistència a tot l’univers. Ell va morir per nosaltres i va ressuscitar perquè tinguéssim vida, i ara, des del tron del Pare, segueix viu i proper a tots els homes, vetllant contínuament amb amor per cada un de nosaltres.
Encomano els fruits d’aquesta Jornada Mundial de la Joventut a la Santíssima Mare de Déu, que va saber dir «sí» a la voluntat de Déu, i ens ensenya com ningú la fidelitat al seu diví Fill, al qual va seguir fins que va morir a la creu. Meditarem tot això més detingudament en les diverses estacions del Via Crucis. I demanem que, com Ella, el nostre «sí» d’avui a Crist sigui també un «sí» incondicional a la seva amistat, al final d’aquesta Jornada i durant tota la nostra vida. Moltes gràcies.