L’ajuda espanyola canvia la vida a un poble nigerià

Silvanus, nigerià de 53 anys, va deixar de treballar i no podia alimentar els seus quatre fills per un problema de cor.

Silvanus ha tornat a treballar ... Amb bicicleta! ©Qué.es

Silvanus viu en una casa de tova als afores d’un poblet de Enugu (a l'Antiga Biafra de Nigèria), on des de fa anys disposen d’algunes hores d’electricitat, però no d’aigua corrent. Silvanus no té ni idea d'on està Espanya ... ni Europa. En tota la seva vida amb prou feines ha viatjat alguns mesos a la capital per aprendre l’ofici de paleta, amb el qual s’ha mantingut treballant tota la seva vida al petit poble de Iwollo.

Tant ell, com la seva família, se sorprenen al veure un home blanc a la zona. Els segrestos d’estrangers han fet que cap país europeu recomani visitar el Sud-est de Nigèria, de manera que els nens obren els ulls i xiuxiuegen entre si, i els més petits s’espanten en veure un 'oñocha' (home blanc en l'idioma local). Els joves ho veuen d’una altra manera i pel carrer criden 'David Beckham's brother' (el germà de David Beckham) en veure un espanyol, tot i que la semblança amb el futbolista britànic és similar a la de María Teresa Fernández de la Vega amb Elsa Pataki.

Els dos nens petits de Silvanus es resisteixen a sortir a la foto, estan desconcertats amb un tipus de raça que no han vist en la seva vida. Es queden a la porta d’una casa de fang en la qual a penes hi ha matalassos per terra. La mare, mentrestant, s’aplica a la part posterior amb un morter en el qual barreja la kasava i alguns llegums que prendran a la nit. Només hi ha cadires de plàstic barates, les mateixes que serviran perquè seiem sota unes palmeres a xerrar. És aquí on Silvanus m’explica que fa tres anys va haver de deixar la feina per una malaltia al cor que s’ha resolt gràcies al tractament en aquesta petita clínica.

El tractament en un dispensari en un poble de Nigèria, construït gràcies a la cooperació espanyola, li permet moure’s amb bici per guanyar-se el pa com paleta.

Aldea d'Enugu

El clima tropical fa difícil treballar a l’aire lliure en aquesta zona, on és normal passar-te el dia suant (al sol o a l’ombra). Per això és fàcil imaginar el calvari d’aquest home, que es veia incapaç de mantenir la dona i els quatre fills en un país on ni s’imaginen què suposa la Seguretat Social i on amb prou feines hi ha una estructura social capaç de mantenir els milions de necessitats. Per demostrar que està en plena forma, ens mostra la bicicleta amb la qual va a la feina cada dia. Gràcies a ella pot traslladar-se d’un municipi a un altre per prestar els seus serveis.

El Dispensari Rural d‘Iwollo, on atenen Silvanus, va néixer fa set anys com a iniciativa de l'Opus Dei i amb l’ajuda d’una ONG del País Basc, Zabalketa. Manté l’activitat gràcies a l’esforç d’un metge donostiarra, Joe Machimbarrena, que gestiona medicaments i ajudes d’institucions i particulars. D’aquesta manera poden facilitar de manera gratuïta la majoria de les vacunes i a un preu molt econòmic els tractaments més costosos.

Casos com el de Silvanus es repeteixen cada dia en aquest dispensari que pot facilitar consulta a més de 60 persones al dia. No només combaten la malària, una autèntica epidèmia a la zona, sinó també casos de diabetis, infeccions estomacals i malnutrició. Un dels metges que atenen el dispensari ens explica que és essencial l’educació. Moltes vegades n’hi ha prou amb què posin a la sopa una mica de cranc de riu (petit, barat i amb moltes proteïnes) perquè millori l’alimentació de tota la família i és una cosa que abans no feien.

©Antonio Olivié

El dia que vaig visitar l’hospital hi havia vacunació infantil. Desenes de mares s’acostaven amb els nadons aferrats a l’esquena gràcies a un mocador que fa de motxilla. Aquí reben el tractament preventiu per a moltes de les malalties infeccioses, com la poliomielitis o la febre groga, que es desenvolupen als països tropicals.

A poc més d’un quilòmetre, en un dispensari mèdic públic, les dues infermeres que estan de torn ens expliquen que, des de fa dos mesos, no reben els medicaments principals. Sigui per corrupció, deixadesa o mala organització, el fet és que aquest petit xalet d’Iwollo, acabat de construir i net, no té el necessari per atendre els pacients. "Ajudem amb informació i si veiem alguna cosa greu els derivem a un altre hospital", ens diuen.

    Antonio Olivié//Qué.es