Si en aquesta hora tardana de la meva vida miro enrere, cap als decennis que he viscut, veig, en primer lloc, quantes raons tinc per estar agraït. Primer de tot, dono gràcies a Déu mateix, dador de tot bé, que m'ha donat la vida i m'ha guiat en diversos moments de confusió; sempre m'ha aixecat quan començava a relliscar i sempre m'ha tornat a concedir la llum del seu rostre. En retrospectiva, veig i comprenc que fins i tot els trams foscos i esgotadors d'aquest camí han sigut per a la meva salvació i que ha estat on Ell m’ha guiat bé.

Dono gràcies als meus pares, que em van donar la vida en una època difícil i que, a costa de grans sacrificis, amb el seu amor van preparar per a mi una llar magnífica que, com una llum clara, il·lumina tots els meus dies fins avui. La fe lúcida del meu pare ens va ensenyar a nosaltres els fills a creure, i com a senyal sempre s'ha mantingut ferm enmig de tots els meus èxits científics; la profunda devoció i la gran bondat de la meva mare són un llegat que mai no podré agrair-li prou. La meva germana m'ha assistit durant dècades desinteressadament i amb afectuosa cura; el meu germà, amb la claredat dels seus judicis, la seva resolució vigorosa i la serenitat del cor, m'ha aplanat sempre el camí; sense el seu constantment precedir-me i acompanyar-me, no hauria pogut trobar el camí correcte.

De cor dono gràcies a Déu pels molts amics, homes i dones, que sempre ha posat al meu costat; pels col·laboradors en totes les etapes del meu camí; pels professors i els alumnes que m'ha atorgat. Amb gratitud els encomano tots a la Seva bondat. I vull donar gràcies al Senyor per la meva bella pàtria als Prealps bavaresos, on sempre he vist brillar l'esplendor del Creador mateix. Dono les gràcies a la gent de la meva pàtria perquè en ells he experimentat una vegada i una altra la bellesa de la fe. Reso perquè la nostra terra continuï sent una terra de fe i us prego, estimats compatriotes: no us deixeu desviar de la fe. I, finalment, dono gràcies a Déu per tota la bellesa que he pogut experimentar en totes les etapes del meu viatge, especialment a Roma i a Itàlia, que ha esdevingut la meva segona pàtria.

A tots aquells que he agreujat d'alguna manera, els demano perdó de tot cor.

El que abans he dit als meus compatriotes, ho dic ara a tots els qui a l'Església han estat confiats al meu servei: Manteniu-vos ferms en la fe! No us deixeu confondre! Sovint sembla com si la ciència -les ciències naturals, d'una banda, i la investigació històrica (en particular l'exegesi de la Sagrada Escriptura), de l'altra- fos capaç d'oferir resultats irrefutables en desacord amb la fe catòlica. He viscut les transformacions de les ciències naturals des de fa molt de temps, i he pogut veure com, per contra, les certeses aparents contra la fe s'han esvaït, palesant que no eren ciència, sinó interpretacions filosòfiques només aparentment degudes a la ciència; així com, d’altra banda, és en el diàleg amb les ciències naturals com per la seva banda la fe ha après a comprendre millor el límit de l’abast de les seves afirmacions, i per tant la seva especificitat.

Fa seixanta anys que acompanyo el camí de la teologia, especialment de les ciències bíbliques, i amb la successió de les diferents generacions he vist esfondrar-se tesis que semblaven infrangibles, resultant que eren meres hipòtesis: la generació liberal (Harnack, Jülicher, etc.), la generació existencialista (Bultmann, etc.), la generació marxista. He vist i continuo veient com de l’embolic d'hipòtesis ha sorgit i torna a sorgir la racionalitat de la fe. Jesucrist és veritablement el camí, la veritat i la vida; i l'Església, amb totes les insuficiències, és veritablement el Seu cos.

Finalment, demano humilment: pregueu per mi, perquè el Senyor, malgrat tots els meus pecats i defectes, em rebi a l'estada eterna. A tots els qui m’han sigut confiats, van les meves oracions de tot cor, dia a dia.

Traducció pròpia al català del text publicat a vaticannews