Tothom pot ser sant

En la festa del 14 de febrer, recordem que sant Josepmaria va entendre amb profunditat que Déu cridava les dones i els sacerdots a ser i fer l'Opus Dei. Santificar-se en la vida corrent és un camí obert a tothom.

El 14 de febrer de 1930 va ser el dia en què sant Josepmaria va comprendre amb claredat que Déu cridava a pertànyer a l’Opus Dei també a dones de tot el món, per santificar-se en la vida corrent. Anys més tard, el 14 de febrer de 1943, sant Josepmaria va veure la solució canònica per als sacerdots de l'Obra: la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, una associació de clergues intrínsecament unida a la prelatura de l'Opus Dei que fomenta la santedat dels sacerdots seculars en l'exercici del seu ministeri al servei de l'Església.

Dones diverses, diferents realitats

El 1968 sant Josepmaria afirmava: "Una societat moderna, democràtica, ha de reconèixer a la dona el seu dret a prendre part activa en la vida política, i ha de crear les condicions favorables perquè exerceixin aquest dret totes les que ho desitgin".

El pensament de sant Josepmaria sobre la condició femenina pot entreveure's en la vida de moltes dones de l'Opus Dei.

Guadalupe Órtiz de Lándazuri

Guadalupe Ortiz de Landázuri (Madrid, 1916- Pamplona, 1975) va ser una de les primeres dones de l'Opus Dei i la primera laica en ser beatificada el 18 de maig de 2019 a Madrid.

Va néixer el 12 de desembre del 1916, festa de la Mare de Déu de Guadalupe, i va morir a Pamplona, amb fama de santedat, el 16 de juliol de 1975. Era la quarta filla i l’única noia del matrimoni format per Manuel Ortiz de Landázuri i Eulogia Fernández-Heredia. Durant la infantesa destacaven ja dos trets definitoris de la seva personalitat: la força i la valentia.

Guadalupe Ortiz de Landázuri

En un Madrid prebèl·lic, va començar la carrera de Ciències Químiques, que va acabar després de la guerra civil, amb un dels millors expedients del seu curs. Volia dedicar-se a la docència universitària i va començar els cursos de doctorat però, com era una de les primeres numeràries de l'Opus Dei, va anar adaptant el seu objectiu a les necessitats de cada moment.

Durant un temps, es va dedicar a l'administració domèstica dels primers centres, es va encarregar de la direcció de la primera residència universitària a Madrid, va començar la tasca apostòlica en diverses ciutats espanyoles i després a Mèxic, però mai va deixar de costat la seva carrera. En arribar a Mèxic, es va matricular en algunes assignatures del doctorat de Químiques. Després, després de passar un temps a Roma col·laborant amb sant Josepmaria a la feina de govern de l'Opus Dei, va tornar a Espanya i va defensar la seva tesi doctoral, el 1965.

Entre 1960 i 1974 va fer classes a l'Institut Ramiro de Maeztu i a l'Escola de Mestratge Industrial, de la qual va ser catedràtica i sotsdirectora.

Montse Grases transmetia alegria

La barcelonina Montse Grases també es troba entre les primeres dones de l'Opus Dei. Va néixer a Barcelona, el 10 de juliol de 1941. Va ser la segona dels nou fills de Manuel Grases i Manolita García. Després de cursar el batxillerat, que va alternar amb els estudis de piano, va ingressar a l'Escola Professional per a la Dona de la Diputació de Barcelona.

Aquells que la van conèixer afirmen que era una noia molt feliç, que transmetia alegria també en els moments més dolorosos del càncer terminal que va provocar la seva prematura mort, el 1959.

Montse Grases (1941-1959)

El 1954 va conèixer l'Opus Dei. A poc a poc, es va adonar que Déu la cridava a aquest camí de l'Església i, el 24 desembre 1957 -després de pensar, pregar i demanar consell-, va sol·licitar ser admesa a l'Opus Dei. A partir de llavors, es va esforçar amb més decisió i constància per buscar la santedat en la seva vida quotidiana.

El desembre de 1957 va començar a sentir molèsties a la cama esquerra. Sis mesos més tard es va descobrir que la causa era un càncer (sarcoma d'Ewing) al fèmur. Va morir el 26 de març de 1959, Dijous Sant, poc abans de complir els divuit anys. Els que van estar a prop d'ella van ser testimonis de la seva progressiva unió amb Déu i de la manera en què la Montse transformava el sofriment en oració i en apostolat.

Laura Busca

També Laura Busca (1918-2000), a la qual els seus amics recorden magnànima i amb gran temperament, va ser una de les primeres dones a cursar, en els anys 30, la carrera de Farmàcia a la Universitat Central de Madrid.

Laura Busca (segona per l'esquerra).

Durant aquests anys, va viure a la Residència de la Institució Lliure d'Ensenyament, i va començar la seva tesi doctoral sobre el tifus a l'Hospital del Rei. Allí va conèixer al seu futur marit, el metge Eduardo Ortiz de Landázuri, amb qui es va casar el 17 de juny de 1941. Dotze anys després es va incorporar a l'Opus Dei com supernumerària.


Vídeos

Paraules de sant Josepmaria per celebrar el 14 de febrer
Testimonis d'algunes dones sobre la seva vocació
Societat Sacerdotal de la Santa Creu