Missatge del prelat (9 de setembre de 2019)

Mons. Ocáriz ens anima a mirar Maria per convertir, com ella va fer, el sofriment en un lloc on trobar claredat, pau i alegria.

Estimats, que Jesús em guardi les filles i els fills!

El pròxim dia 14, la litúrgia de l'Església ens porta a considerar l'Exaltació de la Santa Creu i, l'endemà, els Dolors de la Mare de Déu.

En converses i tertúlies amb persones molt diverses —com us succeirà també a vosaltres—, de vegades no falten comentaris espontanis sobre situacions de dificultat, de sofriment, de foscor interior. En aquestes ocasions, em solen venir a la memòria unes paraules de sant Josepmaria sobre la Mare de Jesús: Déu l'ha volgut enaltir amb la plenitud de gràcia, però «és igualment cert que durant la seva vida terrenal no foren escatimats a Maria ni l'experiència del dolor, ni el cansament del treball, ni el clarobscur de la fe» (És Crist que passa, n. 172).

Encara que no arribem a comprendre del tot aquesta realitat, si mirem Maria —sobretot al peu de la Creu— podrem entendre una mica més l'experiència del sofriment i descobrirem de mica en mica el sentit d'aquelles paraules de sant Pau: «completo així en la meva carn allò que manca als sofriments del Crist en bé del seu cos, que és l'Església» (Col 1, 24). D'aquesta manera, el sofriment podrà convertir-se en el lloc on trobar claredat, pau i fins i tot alegria: «Lux in Cruce, requies in Cruce, gaudium in Cruce».

Amb tot afecte, us beneeix

el vostre Pare

Roma, 9 de setembre de 2019