"Sovinteja el tracte amb l'Esperit Sant"

Sovinteja el tracte amb l'Esperit Sant ―el Gran Desconegut― que és qui t'ha de san­tificar. No oblidis que ets temple de Déu. ―El Paràclit és al bell mig de la teva ànima: escolta'l i fes cas dòcilment de les seves inspiracions. (Camí, 57)

La força i el poder de Déu il-luminen la faç de la terra. L'Esperit Sant continua assistint l'Església de Crist, per tal que sigui -sempre i en tot- un signe aixecat davant les nacions, que anuncia a la humanitat la benevolença i l'amor de Déu (Cfr. Is XI, 12.). Per grans que siguin les nostres limitacions, els homes podem mirar al Cel amb confiança i sentir-nos plens d'alegria: Déu ens estima i ens deslliura dels nostres pecats. La presència i l'acció de l'Esperit Sant en l'Església son la penyora i l'anticipació de la felicitat eterna, d'aquesta alegria i d'aquesta pau que Déu ens depara.

(...) Però aquesta fe nostra en l'Esperit Sant ha de ser plena i completa: no és una creença vaga en la seva presència en el món; es una acceptació agraïda deis signes i realitats als quals, d'una manera especial, ha volgut vincular la seva força. Quan vingui l'Esperit de veritat -anuncia Jesús- em glorificarà, perque rebrà d’allò que és meu, i us ho anunciarà (Ioh XVI, 14.). L'Esperit Sant és l'Esperit enviat per Crist, per obrar en nosaltres la santificació que Ell ens meresqué a la terra.

Per això no hi pot haver fe en l'Esperit Sant si no hi ha fe en Crist, en la doctrina de Crist, en els sagraments de Crist, en l'Església de Crist. No és coherent amb la fe cristiana, no creu veritablement en l'Esperit Sant qui no estima l'Església, qui no hi té confiança, qui només es complau a assenyalar les deficiències i les limitacions dels qui la representen, qui la judica de fora estant i és incapaç de sentir-se'n fill. (És Crist que passa, 128 - 130)

Rebre missatges per correu electrònic

email