"Has d’anar a buscar a les ànimes"

Crist espera molt de la teva labor. Però has d'anar a buscar les ànimes, com el Bon Pastor surt a trobar l'ovella que fa cent: sense esperar que et cridin. En acabat, serveix-te dels teus amics per fer bé a uns altres: ningú no pot estar-se tranquil ―digues-ho a cada un― amb una vida espiritual que, després d'omplir-lo, no desbor­di cap a fora amb zel apostòlic. (Solc, 223)

Te n'has de convèncer: necessites for­mar-te bé, davant aquesta allau de gent que ens caurà al damunt amb la pregunta precisa i exigent: «―bé, què s'ha de fer?». (Solc, 221)

Jesús és a la vora del llac de Genesaret i la gent s’amuntega al seu voltant, delerosa d’escoltar la paraula de Déu. Com ara! Que no ho veieu? Desitgen sentir el missatge de Déu, per bé que externament ho dissimulen. Potser n’hi ha que han oblidat la doctrina de Crist; d’altres -sense que hi tinguin cap culpa- mai no l’aprengueren, i pensen en la religió com en una cosa estranya. Convenceu-vos, però, d’una realitat sempre actual: sempre arriba un moment que l’ànima no pot més, no en té prou amb les explicacions habituals, no la satisfan les mentides dels falsos profetes. I, encara que aleshores no ho admetin, aquestes persones tenen fam de saciar la seva inquietud amb l’ensenyament del Senyor. (Amics de Déu, 260)

Rebre missatges per correu electrònic

email