“Fer de la vida diària un testimoni de fe”

Moltes realitats materials, tècniques, econòmiques, socials, polítiques, cultu­rals..., abandonades a si mateixes, o bé en mans dels qui no tenen la llum de la nostra fe, esdevenen obstacles formidables per a la vida sobrenatu­ral: formen com un vedat, tancat i hostil a l'Es­glésia.

Tu, per cristià ―investigador, literat, científic, polític, treballador... ―, tens el deure de santificar aquestes realitats. Recorda que l'univers sencer ―escriu l'Apòstol― gemega, com amb dolors de part, tot esperant l'alliberament dels fills de Déu. (Solc, 311)

Ja hem parlat molt d'aquest tema en d'altres ocasions, però permeteu-me d'insistir novament en la naturalitat i en la senzillesa de la vida de sant Josep, que no es distanciava dels seus conveins ni posava entremig tanques innecessàries.

Per això , encara que potser convingui en alguns moments o en algunes situacions, d'ordinari no m'agrada parlar d'obrers catòlics, d'enginyers catòlics, de metges catòlics, etc., com si es tractés d'una espècie dins un génere, com si els catòlics formessiu un grupet separat dels altres, talment que fa l'efecte que hi ha un fossat entre els cristians i la resta de la Humanitat. Respecto l'opinió oposada, Però penso que és molt més propi parlar d'obrers que son catòlics, o de catòlics que són obrers; d'enginyers que són catòlics o de catòlics que són enginyers. Perquè l'home que té fe i exerceix una professió intel-lectual, tècnica o manual, és i se sent unit als altres, igual que els altres amb els mateixos drets i obligacions, amb el mateix desig de millorar, amb el mateix afany d'enfrontar-se amb els problemes comuns i de trobar-hi solució.

El catòlic, assumint tot això, sabrà fer de la seva vida diària un testimoni de fe, d'esperança i de caritat; testimoni senzill, normal, sense necessitat de manifestacions aparatoses, posant en relleu -amb la coherencia de la seva vida- la presència constant de l'Església en el món, ja que tots els catòlics són ells mateixos Església, per tal com són membres, amb ple dret, de l'únic Poble de Déu. (És Crist que passa, 53)

Rebre missatges per correu electrònic

email