“Beneïda monotonia d'avemaries!”

Jo entenc que cada Avemaria, cada salutació a la Mare de Déu, és un nou batec d’un cor enamorat. (Forja, 615)

«Verge Immaculada, sé ben bé que sóc un pobre miserable, que no faig més que augmentar cada dia el nombre dels meus pe­cats...» M'has dit que parlaves així amb la Nostra Mare, l'altre dia.

I et vaig aconsellar, segur, que resessis el Sant Rosari: ¡beneïda monotonia d'avemaries que puri­fica la monotonia dels teus pecats! (Solc, 475)

El Rosari no es pronuncia solament amb els llavis, mastegant les avemaries, una rera l'altra. Així murmuregen les beates i els beats. ―Per a un cristià, l'oració vocal ha d'arre­lar-se en el cor, de manera que, durant el rés del Rosari, la ment pugui endinsar-se en la contempla­ció de cada un dels misteris. (Solc, 477)

Sempre deixes el Rosari per a més tard, i acabes ometent-lo a causa de la son. ―Si no disposes d'altres estones, recita'l pel carrer i sense que ningú no se n'adoni. A més, t'ajudarà a tenir presència de Déu. (Solc, 478)

Rebre missatges per correu electrònic

email