En una tertúlia celebrada a la Residenza Monterone. Com és habitual en els seus viatges de catequesi, Mons. Fernando Ocáriz va escoltar als que li explicaven anècdotes de la seva vida laboral o familiar, i va respondre a les preguntes d'aquells que li sol·licitaven consell.

Per exemple, un li va preguntar: “Com ajudar a un amic per apropar-se a Déu?”. El prelat li va respondre que “en general, per ajudar la gent hem de resar més. De vegades ens preguntem què li pot faltar a aquesta o aquella persona, que més podríem fer per ells. I la resposta és gairebé sempre la mateixa: preguem més”.

Una senyora va explicar que té dificultats per conciliar la vida de treball fora de casa i l'atenció de la família. Mons. Ocáriz va dir que “és un problema que troben totes les persones que tenen moltes coses a fer, però cal acceptar que no sempre podrem fer tot el que ens agradaria”.

“Pot ajudar —va continuar el prelat— establir una jerarquia de prioritats: la família en general, sol ser més important, tot i que el treball és també necessari. Per això, cal donar-se un ordre: quan el nostre dia està ordenat, trobem temps per fer més coses. És com fer una maleta: si un hi fica la roba sense cura, hi caben poques coses. Per això, ordre amb flexibilitat”.

Un jove va plantejar com apropar els amics a la fe usant les xarxes socials. El prelat va assenyalar que sant Josepmaria parlava de l'“apostolat epistolar”. Tot i que avui ja no s'envien cartes, whatsapp o el correu electrònic poden ser eines molt útils per mantenir el contacte amb els amics: preguntar com estan, demanar oracions, felicitar els aniversaris, etcètera.

“Quan hi ha afecte sincer entre amics, l'amistat serà sempre profunda, real”.