Jo era ludòpata. Jugava a cartes, feia apostes i m'ho gastava tot. Vivia així fins que es va produir la meva conversió espiritual, que em va ajudar a deixar el joc, a aconseguir una feina estable, a tenir fills i a passar el rosari cada dia.

Tinc un camió per transportar els diaris vells que recullo per a reciclatge. També plego tot allò que em pot proporcionar un sou extra, com ara les llaunes d'alumini de les begudes. En la mesura que havia de pujar els quatre fills, la recerca s'ha anat fent més i més intensa.

Una part de la conversió la dec a l'Opus Dei, que em va ajudar a conèixer més bé la doctrina de la fe catòlica. Una altra part, la dec al naixement dels meus dos últims fills. Ara, cada dia torno a casa amb la il·lusió de l'afecte i l'entusiasme que els fills posen a rebre'm.

Tot sovint, dono als amics una estampa del fundador de l'Opus Dei. Demano a Déu que no em falti mai la gosadia de fer-ho. La veritat és que jo mateix he estat testimoni de la seva intercessió poderosa: funciona!

El camió on carregava els diaris vells ja tenia 20 anys. Això vol dir que l'havia de jubilar. Vaig demanar un préstec per comprar-ne un de nou, però a la llista d'espera dels camions hi havia moltíssima gent. El meu torn no arribava mai, per bé que anava molt sovint al concessionari. Vaig sospitar que hi havia gent que se'm colava. L'angoixa creixia dia rere dia, perquè havia d'omplir quatre boques: necessitava aquell camió per sobreviure.

Un dia, un amic em va suggerir que fes una novena al beat Josepmaria, i la vaig començar a fer. Van passar els dies i no semblava que hagués d'aconseguir el camió. Ja perdia l'esperança. L'últim dia de la novena, però, em van trucar de l'empresa de camions dient-me que ja tenien el meu a punt. Estic convençut que va ser un favor, que li dec al beat Josepmaria.

Des de llavors, quan agafo el volant, li dono les gràcies cada dia al beat Josepmaria. N'he col·locat una estampa al parabrisa, perquè la vegin els altres conductors i per recordar-me a mi mateix el gran favor que em va fer.