Textos d'Álvaro (17): "Estimar la voluntat de Déu"

En aquest text breu, Álvaro del Portillo encoratja a viure un model de vida en el qual s'estimi la voluntat de Déu, amb un amor que defineix robust i fort.

Textos d'Álvaro del Portillo
Opus Dei - Textos d'Álvaro (17): "Estimar la voluntat  de Déu"

«Filla meva, fill meu, Tant de bo es pugui dir que la característica que defineix la teva vida és "estimar la Voluntat de Déu" (Forja, n. 48). No es tracta de tenir-ne ganes o de troba goig en el compliment de la Voluntat divina; no podem ser com infants portats a la deriva (Ef 4, 14) i viure al compàs dels sentiments: avui em ve de gust, demà no. Ens demana el Senyor un amor robust i fort per la seva Voluntat. El nostre Pare [sant Josepmaria] ens comentava que, en determinats moments, va rebre una col·lecció de gràcies, l'una rere l'altra, que no sabia com qualificar i que anomenava operatives, perquè de tal manera dominaven la meva voluntat que gairebé no em calia fer esforç (del nostre Pare, Meditació Els passos de Déu, 14-II-1964). Però això no va ser el més habitual en la seva vida, i potser no ho serà tampoc en la teva. El més freqüent és que hagués d'anar a contrapèl, amb esforç, amb lluita. Aprèn del seu exemple, i no t'inquietis quan et costi el que Déu et demana, i notis al teu interior la resistència de l'home vell de què parla sant Pau. Recorda que també ho han experimentat els sants i anima't a respondre amb generositat. Mira el que va escriure el nostre Pare [sant Josepmaria] en moments de prova i d'intensa contradicció: es presenten temptacions de rebel·lia: i dic serviam! — De disconformitat amb la Voluntat divina: i repeteixo diverses vegades el "faci's, compleixi's"... — De coses baixes i vils: i penso, com en un remei, en l'afectuosa malaltia forta que sé que m'enviarà, arribat el temps, el Senyor (del nostre Pare, 9-IX-1931, dins Apunts íntims, n. 274). A tu que ja et vas coneixent i saps el que és lluitar per Amor, no et donen consol aquestes paraules del nostre Pare? Filla meva, fill meu, sigues fidel i venç, amb la gràcia de Déu, la rebel·lia de la supèrbia i de la carn, que potser s'ageganten en moments de prova més llargs.» (Carta, 1-VI-1991, III, n. 144)