«Deixeu-me que m'aturi a suggerir-vos unes consideracions sobre un (...) costum marià, que reflecteix de manera admirable dues característiques essencials (...): la fe en la poderosa intercessió de la Mare de Déu i l'ardent caritat fraterna. Em refereixo (...) a l'oració Memorare, tan arrelada a l'Església (...)
Tota la nostra fe es posa en exercici en viure aquest Costum (...). Acudim a la Verge Santíssima perquè sabem que és Mare de Déu i, per tant, amb la seva intercessió davant el tron diví, és l'Omnipotència suplicant: Maria —quina seguretat i quin goig que ens dóna aquesta certesa!— assoleix totes les gràcies que demana, perquè la Trinitat Beatíssima no nega res a qui és Filla predilecta de Déu Pare, Mare de Déu Fill i Esposa de Déu Esperit Sant. Alhora —assaboriu-ho cada dia amb nou goig!—, aquesta Criatura poderosíssima és la nostra Mare: ens l'ha donat Crist abans de morir a la Creu. Com a Mare de Déu, ho pot tot; com a Mare nostra, ens concedeix tot allò que ens cal per ser feliços, per assolir la salvació eterna.
(...) Aquest Any Marià és bona ocasió, tenint davant els nostres ulls l'exemple de la fe en la Mare de Déu, per depurar el nostre esperit de fe. Pregunta't sovint: prego amb la seguretat que les meves pregàries són ateses per Déu? Persevero en l'oració per l'Església? (...) Puc assegurar, com sant Josepmaria, que tot ho fiem nosaltres a l'oració?» (Instrucció, 9-I-1935, n. 259) (Carta, VII-1987)