Per què fer-se mossèn?

En Gerard, Rafael, Pablo i Xavier ja són mossens. Van ser ordenats el 29 d'abril de 2017 a Roma a la basílica de Sant Eugeni. Ens han explicat com ha estat per cadascun d'ells i també el que pensen que serà la seva vida després de l'ordenació.

Joves i universitaris, amb molts projectes i il·lusions s'ordenen preveres. Per què? "I per què no?", respon un d'ells quan se li fa la pregunta. Però tot seguit medita una mica més la resposta, és mn. Pablo Rojo, i afegeix "per una qüestió d’amor i de servei. Perquè Jesús m’ha fet personalment una pregunta quan potser ja estava ben preparat, i jo, ple d’agraïment, he respost que sí una vegada més." Mn. Xavier Bordonaba diu que "qualsevol vocació és un regal, un do de Déu. Jo només he procurat destorbar el menys possible als plans de Déu".

Déu parla, tu escoltes

Tant mn. Pablo com mn. Xavier i també els altres dos catalans que es van ordenar a Roma recentment, mn. Gerard Jiménez i mn. Rafael Peró, durant l'entrevista deixen entreveure un diàleg constant amb Déu, preguntes i respostes i també silencis. Per a mn. Rafael, "Déu toca el cor, d'una forma o d'altra passa pel teu costat, fa una mica de vent i t'adones que vol alguna cosa de tu. Si vols, el segueixes, i si no, ell segueix el seu camí".

"Des de petit he après –sobretot a casa meva– a adreçar-me a Déu, a Jesús, de manera senzilla, directa, de tu a tu, el que s'anomena pregària o meditació. En aquests diàlegs és on he pres les decisions de la meva vida, on he sentit que Jesucrist em cridava i on he acabat descobrint que, sobretot, el necessito jo a Ell. Semblen moments de silenci... però no és així" comenta mn. Gerard Jiménez.

"Pastors que facin olor d'ovella"

Després de la crida i la resposta ve el camí en el sacerdoci. En l'entrevista recordem unes paraules del Papa Francesc que deia que volia "pastors que facin olor d'ovella". Com l'entenen els joves mossens? Mn. Xavier ho veu com una imatge que reflexa un mode de viure: "servir els altres sense esperar res a canvi, significa una dedicació total pels altres, escoltar, disculpar i perdonar sempre –i a vegades resulta difícil– (...) és desgastar la vida per als altres, com va fer Crist." Mn. Gerard ho explica en aquestes altres paraules "el Papa Francesc demanava tres coses als sacerdots: ser concrets, afectuosos i humils; són tres adjectius de la missió del sacerdot: fer amable i més fluida la relació de Déu amb cadascú de nosaltres. (...) El sacerdot hauria de posar cara i ulls a la misericòrdia de Déu Pare, de què tant parla el Papa Francesc."

Mn. Rafael, qui tot i haver nascut a Barcelona darrerament ha viscut al Líban on ha treballat amb refugiats, comenta que "en l'Evangeli veiem constantment Jesús cuidant, confortant, guarint, donant esperança i molt d'amor a tots amb els qui es troba i es deixen." Per a mn. Pablo està clar que "quan més temps et passes entre ovelles, més t'identifiques amb la seva olor. És a dir, que el bon pastor –el sacerdot– ben ficat a la cura d'ànimes, coneix les necessitats del seu ramat, els problemes, les alegries i les penes dels altres germans. Un cop forma part de la seva pròpia vida, junts trobaran el remei."

Els joves: fe i vocació

Al 2018 hi haurà un sínode sobre els joves, la fe i la vocació. També preguntem sobre aquest tema als joves recent ordenats. Tots han participat en activitats per a la formació dels joves. Com veuen el tema de la fe i la vocació en els joves? "Si m'hagués de quedar amb tres ingredients importants, diria: oració (ensenyar-los a tractar personalment Jesucrist), passar temps amb ells (la convivència i les bones amistats formen tant com una catequesi), i... paciència, molta paciència (que es tradueix en estimació i creativitat, per fer amable la proposta de vida cristiana)", diu mn. Gerard.

Aleshores no és un problema del joves sinó que els joves "necessiten respostes, necessiten la veritat que les persones amb bona formació cristiana, començant pels pares i mares, els podem donar. Per això, considero que arribem als joves quan ens unim als seus interessos, quan els donem raons per creure", afegeix mn. Pablo. "Tenim la responsabilitat i el desafiament de fer que l’Evangeli sigui actual –sigui vida en segle XXI, a tots, i molt especialment, per als joves d’avui" rebla mn Xavier.

Església en sortida

Una altra expressió del Papa Francesc és la de ser "Església en sortida", creatius alhora de compartir el missatge de Jesucrist. És un repte que proposa tant a sacerdots com a laics. Mn. Rafael ho explica així: "Cal ser persones de criteri i no amb una llista de criteris. Algú que està ben format i que contínuament s'està formant, si a més està en presència de Déu, sabrà donar la millor resposta a les diferents situacions de la vida" i afegeix: "algú que està pensant i resant contínuament pels altres se li ocorren coses per arribar a tothom."

Tots, en finalitzar l'entrevista demanen pregàrìes per a ser sacerdots sants.

Més informació

►Mn. Pablo: "És veritat: la vocació és un misteri"
►Mn. Xavier: "El món actual està cridant perquè els sacerdots siguem sants!"
►Mn. Gerard: "L’epicentre de les meves experiències més emocionants ha sigut sempre l’oració"
►Mn. Rafael: "Cal ser persones de criteri i no amb una llista de criteris"