"Diàleg, respecte i llibertat d'expressió en l'esfera pública" va ser el títol d'un congrés que va reunir més de 400 comunicadors de diòcesis i altres institucions de l'Església. La XI edició del Seminari Professional d'oficines de comunicació de l'Església es va celebrar a la Pontifícia Universitat de la Santa Creu.

El perill de les "Fake News", la necessitat de conrear la pròpia reputació i el desenvolupament d'un llenguatge obert per dialogar amb qui pensa diferent són alguns dels temes que es van proposar en les sessions. Els participants també van escoltar l'opinió de periodistes de The New York Times, EWTN, Itar-Tass o Radio France. Diversos responsables de la comunicació eclesial i directors de les conferències episcopals de França, Eslovàquia i l'arxidiòcesi de Ciutat del Mèxic van explicat la seva experiència.

El professor Richard John, de la Columbia University, va parlar sobre la necessitat de "Redescobrir el valor de la llibertat d'expressió". Per la seva banda, Margaret Sommerville, professora de Bioètica de la Universitat de Notre Dame (Austràlia) va assenyalar algunes propostes sobre valors conversacionals. Els comunicadors van visitar també el Dicasteri per a la Comunicació de la Santa Seu. Mons. Lucio Ruiz els va informar de les reformes que s'estan duent a terme.

Galeria de fotos

La conclusió va ser a càrrec del prelat de l'Opus Dei, Mons. Fernando Ocáriz. Aquest és el text de la seva intervenció:

Discurs de cloenda del XI Seminari Professional de les Oficines de comunicació de l'Església: "Diàleg, respecte i llibertat d'expressió en l'esfera pública"

Agraeixo la invitació per clausurar aquest seminari que cada dos anys reuneix a la universitat a tants professionals que dueu a terme tasques de comunicació de l'Església. He acceptat amb gust, perquè em dóna la possibilitat d'agrair-vos la feina i animar-vos a seguir desenvolupant amb generositat aquest servei a l'Església i a la societat civil.

Sobre els tres conceptes principals del títol d'aquesta edició (diàleg, respecte i llibertat d'expressió), m'agradaria remarcar dues idees que es troben en el text del Papa Francesc que s'ha utilitzat en la presentació del seminari: "Necessitem resoldre les diferències mitjançant formes de diàleg que ens permetin créixer en la comprensió i el respecte. La cultura de la trobada requereix que estiguem disposats no només a donar, sinó també a rebre dels altres".[1]

La comprensió comença quan intentem veure persones concretes (i no "masses de gent") al centre de cada relació comunicativa

En primer lloc, què significa créixer en comprensió i respecte en l'àmbit de la comunicació pública? Potser consisteix primerament en adonar-nos que tota comunicació implica a persones amb noms i cognoms: la persona que comunica, les persones sobre les que es comunica i les persones a les quals s'adreça aquesta comunicació. La comprensió comença quan intentem veure persones concretes (i no "masses de gent") al centre de cada relació comunicativa, encara que aquestes persones no estiguin físicament presents. No les veiem, però hi són, amb tota la seva dignitat, especialment quan són més vulnerables. Tota persona és important, sobretot perquè per ella ha mort i ressuscitat Jesucrist.

Especialment en els últims anys, amb l'aparició massiva de notícies falses, comprensió i respecte vol dir renovar la professió informativa des de dins, aprofundint en la seva dimensió de servei a cada dona i cada home, perquè una persona ben informada és una persona més lliure i responsable i, per tant, més capaç d'actuar solidàriament en la societat.

D'altra banda, els qui respecten als altres, la realitat de les coses i l'essència de la professió es fan més "respectables", millors interlocutors en els debats públics. I tractant de comprendre els altres, d'entendre els seus punts de vista, es descobreixen aspectes veritables que no s'havien considerat, s'afinen millor les propostes i, en definitiva, es fa encara més "comprensible". Si, en canvi, el treball de comunicació ignora les preguntes o perplexitats de l'altre, el monòleg suplanta al diàleg.

els qui respecten als altres, la realitat de les coses i l'essència de la professió es fan més "respectables"

En segon lloc, en aquest joc de donar i rebre a què es refereix el Papa, resulta important redescobrir que, com comunicadors de l'Església, teniu l'oportunitat, pròpia de la vostra llibertat religiosa, de proposar a la societat "la força de la mateixa veritat" present en la fe cristiana.(Dignitatis Humanae, n.1)

La possibilitat d'il·luminar les estructures humanes amb l'esperit de l'Evangeli forma part del dret fonamental a la llibertat religiosa. Les dones i els homes d'avui segueixen estant famolenques de veritat i continuen buscant el sentit profund de les seves vides. Amb el vostre treball i amb la vostra amistat podeu ser artífexs de la tasca esplèndida d'"ajudar-se mútuament en la recerca de la veritat".(Dignitatis Humanae, n.3)

La dignitat humana exigeix protegir la capacitat d'autodeterminació personal cap a la veritat, sense privacions ni coaccions. Per aquest motiu, el fonament del dret a la llibertat religiosa, tal com ho entén el Magisteri de l'Església, és el mateix que el dels altres drets civils (de premsa, d'opinió). I aquest fonament no és altre que la dignitat humana.

LA SERENITAT ENS PERMET DONAR PROFUNDITAT AL TREBALL, DESCOBRIR LA SEVA DIMENSIÓ D'ETERNITAT I DESCANSAR EN DÉU

Finalment, permeteu-me una reflexió lligada a la velocitat que de vegades condiciona les tasques de la comunicació, a la immediatesa amb què us veieu obligats a actuar i a prendre decisions importants: la necessitat que tots tenim de conrear amplis espais interiors de serenitat, per fer fecund el nostre treball.

La serenitat ens permet donar profunditat al treball, descobrir la seva dimensió d'eternitat i descansar en Déu. Sant Josepmaria, a l'esperit del qual es deu la creació d'aquesta universitat, feia un suggeriment concret per al nostre dia a dia: "Reposeu en la filiació divina. Déu és un Pare ple de tendresa, d'amor infinit. Digues-li Pare molts cops el dia, i digues-li ara mateix -estant tot sol, en el teu cor- que l'estimes, que l'adores: que sents l'orgull i la força d'ésser fill seu".[2]

El sentit i la força del saber-nos fills de Déu, més present en aquest temps de Pasqua, ens portarà a viure la serenitat al treball, a transmetre pau i esperança en les nostres relacions, i a unir fe i professionalitat. Un comunicador serè podrà infondre el sentit cristià en el flux inevitablement veloç de l'opinió pública. La serenitat ens donarà una visió àmplia de la realitat i ens ajudarà a transmetre aquesta fe confiada a l'Església fa vint segles, d'una manera original, fresca, atraient. I a propagar comprensió i respecte arreu.

Moltes gràcies.

[1]Francesc, Missatge del Papa Francesc per a la XLVIII Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, 2014.

[2]Sant Josepmaria, Amics de Déu, 150.