MISSATGE DE SA SANTEDAT BENET XVI PER A LA XLIII JORNADA MUNDIAL DE LES COMUNICACIONS SOCIALS
Estimats germans i germanes,
Davant la proximitat de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, m’és grat d’adreçar-me a vosaltres per exposar-vos algunes reflexions sobre el tema elegit enguany: Noves tecnologies, noves relacions. Promoure una cultura de respecte, de diàleg i amistat. En efecte, les noves tecnologies digitals estan provocant grans transformacions en els models de comunicació i en les relacions humanes. Aquests canvis ressalten més encara entre els joves que han crescut en estret contacte amb aquestes noves tècniques de comunicació i, per tant, se senten a gust en el món digital, que resulta tanmateix menys familiar per a nosaltres, adults, que hem hagut de començar a entendre’l i apreciar-ne les oportunitats que ofereix per a la comunicació. En el missatge d’enguany, penso particularment en els qui formen part de l’anomenada generació digital. Voldria compartir amb ells algunes idees sobre l’extraordinari potencial de les noves tecnologies, quan s’usen per afavorir la comprensió i la solidaritat humanes. Aquestes tecnologies són un veritable do per a la humanitat i per això cal que els seus avantatges es posin al servei de tots els éssers humans i de totes les comunitats, sobretot dels més necessitats i vulnerables.
L’accés fàcil a telèfons mòbils i ordinadors, unit a la dimensió global i a la presència capil·lar d’Internet, han multiplicat els mitjans per enviar instantàniament paraules i imatges a grans distàncies i fins als llocs més remots del món. Aquesta possibilitat era impensable per a les precedents generacions. Els joves especialment s’han adonat de l'enorme potencial dels nous mitjans per facilitar la connexió, la comunicació i la comprensió entre les persones i les comunitats, i els utilitzen per estar en contacte amb els amics, per trobar noves amistats, per crear comunitats i xarxes, per cercar informació i notícies, per compartir idees i opinions. D’aquesta nova cultura de comunicació se’n deriven molts beneficis: les famílies poden romandre en contacte encara que els membres estiguin ben lluny uns d’altres; els estudiants i investigadors tenen accés més fàcil i immediat a documents, fonts i descobriments científics, i poden així treballar en equip des de llocs diversos; a més a més, la naturalesa interactiva dels nous mitjans facilita formes més dinàmiques d’aprenentatge i de comunicació que contribueixen al progrés social.
Encara que ens sorprèn la velocitat amb què han evolucionat les noves tecnologies quant a la fiabilitat i eficiència, no hauria de sorprendre’ns la seva popularitat entre els usuaris, perquè aquesta respon al desig fonamental de les persones d’entrar en relació unes amb altres. Aquest anhel de comunicació i amistat té l’arrel en la nostra mateixa naturalesa humana i no pot ser entesa adequadament només com una resposta a les innovacions tecnològiques. A la llum del missatge bíblic, cal entendre–la com a reflex de la nostra participació en l’amor comunicatiu i unificador de Déu, que vol fer de tota la humanitat una família. Quan sentim la necessitat d’acostar-nos a altres persones, quan desitgem conèixer-les millor i donar-nos a conèixer, estem responent a la crida divina, una crida que està enregistrada en la nostra naturalesa d’éssers creats a imatge i semblança de Déu, el Déu de la comunicació i de la comunió.
El desig d’estar en contacte i l'instint de comunicació, que semblen donar-se per descomptats en la cultura contemporània, són en el fons manifestacions modernes de la tendència fonamental i constant de l’ésser humà a anar més enllà d’ell mateix per entrar en relació amb els altres. En realitat, quan ens obrim als altres, realitzem una de les nostres aspiracions més pregones i ens fem més plenament humans. En efecte, estimar és allò perquè hem estat concebuts pel Creador. Naturalment, no parlo de relacions passatgeres i superficials; parlo de l’amor veritable, que és el centre de l’ensenyament moral de Jesús: "Estimaràs el Senyor el teu Déu amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tota la teva ment i amb totes les teves forces", i "estimaràs el teu proïsme com a tu mateix" (cf. Mc 12, 30-31). Amb aquesta llum, en reflexionar sobre el significat de les noves tecnologies, és important considerar no sols la seva indubtable capacitat d’afavorir el contacte entre les persones, sinó també la qualitat dels continguts que s’han de posar en circulació. Desitjo animar totes les persones de bona voluntat, i que treballen en el món emergent de la comunicació digital, perquè es comprometin a promoure una cultura de respecte, diàleg i amistat.
Per tant, els qui s’ocupen del sector de la producció i difusió de continguts dels nous mitjans, han de comprometre’s a respectar la dignitat i el valor de la persona humana. Si les noves tecnologies han de servir per al bé dels individus i de la societat, els qui les usen cal que evitin compartir paraules i imatges degradants per a l’ésser humà, i excloure-hi per tant allò que alimenta l’odi i la intolerància, envileix la bellesa i la intimitat de la sexualitat humana, o el que explota els febles i indefensos.
Les noves tecnologies han obert també camins per al diàleg entre persones de diversos països, cultures i religions. El nou espai digital, anomenat ciberespai, permet trobar-se i conèixer els valors i tradicions d’altres. Tanmateix, perquè aquestes trobades donin fruit, calen formes honestes i correctes d’expressió, a més a més d’una escolta atenta i respectuosa. El diàleg ha d’estar basat en una recerca sincera i recíproca de la veritat, per potenciar el desenvolupament en la comprensió i la tolerància. La vida no és una simple successió de fets i experiències; és més aviat la recerca de la veritat, del bé, de la bellesa. A aquests fins s’encaminen les nostres decisions i l’exercici de la nostra llibertat, i en ells —la veritat, el bé i la bellesa— trobem felicitat i alegria. No cal deixar-se enganyar pels qui tan sols van a la recerca de consumidors en un mercat de possibilitats indiferenciades, on l’elecció mateixa es presenta com el bé, la novetat es confon amb la bellesa i l’experiència subjectiva suplanta a la veritat.
El concepte d’amistat ha tingut un nou auge en el vocabulari de les xarxes socials digitals que han sorgit en els darrers anys. Aquest concepte és una de les conquestes més nobles de la cultura humana. En les nostres amistats, i a través d’elles, creixem i ens desenvolupem com a éssers humans. Precisament per això, sempre s’ha considerat l’amistat veritable com una de les riqueses més grans que pot tenir l’ésser humà. Per tant, cal tenir cura de no banalitzar el concepte i l’experiència de l’amistat. Seria una llàstima que el nostre desig d’establir i desenvolupar les amistats on line fora en deteriorament de la nostra disponibilitat per a la família, els veïns i els qui trobem en la nostra realitat quotidiana, al lloc de treball, a l’escola o en el temps lliure. En efecte, quan el desig de connexió virtual es converteix en obsessiu, la conseqüència és que la persona s’aïlla, interrompent la seva interacció social real. Això acaba per alterar també els ritmes de repòs, de silenci i de reflexió necessaris per a un desenvolupament humà sa.
L’amistat és un gran bé per a les persones, però es buidaria de sentit si fos considerada com un fi en si mateixa. Els amics han de sostenir-se i animar-se mútuament per desenvolupar les capacitats i talents, i per posar aquests al servei de la comunitat humana. En aquest context és encoratjador veure sorgir noves xarxes digitals que tracten de promoure la solidaritat humana, la pau i la justícia, els drets humans, el respecte per la vida i el bé de la creació. Aquestes xarxes poden facilitar formes de cooperació entre pobles de diversos contextos geogràfics i culturals, permetent-los d’aprofundir en la humanitat comú i en el sentit de corresponsabilitat per al bé de tothom. Però s’ha de procurar que el món digital en què es creen aquestes xarxes sigui realment accessible a tothom. Seria un greu dany per al futur de la humanitat si els nous instruments de comunicació, que permeten compartir saber i informació de manera més veloç i eficaç, no fossin accessibles als qui ja estan socialment i econòmicament marginats, o si contribuïssin tan sols a augmentar la distància que separa els pobres de les noves xarxes que es desenvolupen al servei de la informació i la socialització humana.
Voldria concloure aquest missatge adreçant-me de manera especial als joves catòlics, per exhortar-los a portar al món digital el testimoniatge de la seva fe. Amics, sentiu-vos compromesos a sembrar en la cultura d’aquest nou ambient comunicatiu i informatiu els valors sobre els quals es recolza la vostra vida. En els primers temps de l'Església, els Apòstols i els seus deixebles van portar la Bona Notícia de Jesús al món grecoromà. Així com llavors l’evangelització, per donar fruit, va tenir necessitat d’una atenta comprensió de la cultura i dels costums d’aquells pobles pagans, a fi de tocar la seva ment i el seu cor, així també ara l’anunci de Crist en el món de les noves tecnologies requereix conèixer aquestes en profunditat per usar-les després de manera adequada. A vosaltres, joves, que gairebé espontàniament us sentiu en sintonia amb aquests nous mitjans de comunicació, us correspon de manera particular la tasca d’evangelitzar aquest "continent digital". Feu-vos càrrec amb entusiasme de l’anunci de l’evangeli als vostres coetanis. Vosaltres en coneixeu els temors i les esperances, els entusiasmes i les desil·lusions. El do més valuós que els podeu oferir és compartir amb ells la "bona notícia" d’un Déu que es va fer home, va patir, va morir i va ressuscitar per salvar la humanitat. El cor humà anhela un món on regni l’amor, on els béns siguin compartits, on s’edifiqui la unitat, on la llibertat trobi el seu propi sentit en la veritat i on la identitat de cadascú s’assoleixi en una comunió respectuosa. La fe pot donar resposta a aquestes aspiracions: sigueu els seus missatgers! El Papa és al vostre costat amb la seva oració i amb la seva benedicció.
Vaticà, 24 de gener 2009, festa de sant Francesc de Sales
