La fe als 20: Donar-te per complet a Déu

No tots entenen en David. Amb 20 anys, estudiant de Medicina a la Universitat de Barcelona, i amb un bon grup d'amics, ell explica: "M'he enamorat. M'he enamorat de Déu, i vull que sigui per a tota la vida".

Jo crec que a Jesús li encanta que vagi amb moto. Sobretot perquè també és una cosa que a mi m'agrada i em diverteix. Suposo que a Ell també li deu agradar!

A Jesús me l’emporto a classe, me l’emporto a tot arreu... M'ajuda a tenir una vida coherent, que sigui única, perquè sé que sempre estic amb el meu Amic. Això m'ajuda molt a comportar-me de la mateixa manera en tots els ambients, amb tots els amics, a tractar bé totes les persones.

“A Jesús me l’emporto a classe, me l’emporto a tot arreu...” (David, a la dreta)

Crec que és un ideal gran lliurar-se als altres, entregar-se a Déu en la joventut. És una causa que et supera àmpliament. És una cosa atractiva, per això em vaig sentir cridat: ho vaig veure com una gràcia especial, i llavors és clar que vaig dir que sí!

I Déu realment què em demana? O per què em crida? Què és el que vol de mi? Vol que jo estigui molt a prop d'Ell, sobretot, per estar molt a prop dels altres, per portar els altres, totes les persones, a tothom qui conec, cap a Ell.

"Jo em veig amb aquesta tasca, podríem dir, estar molt a prop de Déu per també fer més atractiu el seu missatge".

Em veig amb aquesta tasca, podríem dir, estar molt a prop de Déu per també fer més atractiu el seu missatge, el missatge de Jesús als altres, per ser aquest pont d'aproximació entre els altres i Déu.

Jo m'he enamorat de Déu, i procuro enamorar-me cada dia una mica més. M'he sentit estimat una mica més per Déu, i això m'omple.

Un amic em va dir: "Bé, però tu estàs entregat a Déu de manera passatgera?” Després li vaig dir: "No. De la mateixa manera que tu estàs buscant una noia que t'ompli per a compartir tota la vida, jo ja he trobat Déu. Ell m'ha cridat i això m'omple, i voldria que això fos per a tota la vida".

'I Déu realment què em demana? O per què em crida? Què és el que vol de mi?'

No és que ja de primeres, només notar-ho, m’entregués i no pogués tirar-me enrere. Però jo vull continuar aquest camí cada dia, cada matí, cada moment present, i fent-ho sóc lliure. És a dir, ara sóc lliure i estic entregat a Déu, i vull seguir així.

L’entrega és el primer pas d'una cursa de sacrifici, d'alegria, d'amor, d'unió amb Déu: - I així, tota la vida s'omple d'una beneïda bogeria, que fa trobar felicitat allà on la lògica humana no hi veu més que negació, sofriment, dolor . Sant Josepmaria Escrivà, Solc n. 2