La canonització serà una festa i un do

Durant els últims dies de juny, la cadena italiana Telepace ha retransmès el reportatge “Una festa i un do. Cap a la canonització de Josepmaria Escrivà”. Us n’oferim un fragment.

20 de juliol de 2002

Tot aprofitant l’aniversari del traspàs del fundador de l’Opus Dei, Telepace ha volgut aprofundir en la seva figura i les seves ensenyances, que —com demostra el reportatge— han arribat fins al districte de Kiambú, a Kènia.

A 30 kilòmetres de Nairobi es va iniciar als anys 80 Kimlea, un centre formatiu inspirat en les ensenyances del beat Josepmaria, on es treballa per tal de restaurar la dignitat de les dones d’aquest districte de Kènia. Entre altres coses, s’hi ofereixen classes de nutrició, salut, alfabetització i cura de la casa, i també a vegades se les capacita amb algun treball amb què puguin mantenir econòmicament a la família. És el cas de Margaret Nanyama, una de les protagonistes del reportatge “Una festa i un do” abans esmentat. Coneix al beat Josepmaria només per les fotos, però li té un gran afecte. “M’agradaria molt de poder anar a la canonització i resar on ell va viure”, afirma.

Margaret està acostumada a treballar al camp 12 hores al dia, des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda. Recull uns 70 quilos diaris de cafè pels quals rep una paga una mica inferior als dos dólars. Al seu poblat, situat en una de les zones més pobres del país, la costum és que només els nois assisteixin a escola. “Des que vaig conéixer Kimlea —recorda Margaret—, em vaig apuntar per poder aprendre a llegir, escriure i cuinar. Porto molt temps aprenent-ne. Cuino ‘madazi’ per vendre’l als meus col·legues, i amb això rebo alguns diners per portar una vida una mica millor amb la meva família”.

Amb els més necessitats

A l’Àfrica hi ha moltes persones necessitades d’ajuda i per això el Comitè organitzador de la canonització de Josepmaria Escrivà ha volgut unir la celebració del 6 d’octubre a un nou projecte de solidaritat. Un dels membres del Comitè, Carlo de Marchi, explica que “cadascú viu la canonització com un moment d’alegria, com si haguès rebut un regal. Quan hom rep un regal, la reacció espontània és donar les gràcies. Voldríem compartir aquest regal amb les persones més necessitades, per això hem suggerit als pelegrins que vinguin a la canonització un donatiu de 5 euros pel Projecte Harambee 2002”. Amb els diners recaptats, es finançaran programes educatius a l’Àfrica.