"Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat", "ut diligatis invicem, sicut dilexi vos" (Jo 15, 12).

Estimats germans i germanes, aquestes paraules de l'Evangeli ressonen avui en la meva ànima amb una alegria nova, en considerar que la gernació aplegada ahir en aquest lloc, molt en comunió amb el Papa Francesc i amb tots aquells que ens acompanyaven des dels quatre punts cardinals, no era pròpiament una multitud sinó una reunió familiar, unida per l'amor a Déu i l'amor mutu. Aquest mateix amor també es fa més fort avui en l'eucaristia, en aquesta missa d'acció de gràcies per la beatificació de l’estimadíssim Àlvar, bisbe, prelat de l'Opus Dei.

1. El Senyor, en instituir l'eucaristia, va donar gràcies a Déu Pare per la seva bondat eterna, per la creació sortida de les seves mans, pel seu misteriós designi de salvació. Agraïm aquest amor infinit manifestat a la Creu i anticipat al cenacle. I li preguntem al Senyor: com hem de procedir per a estimar com tu ens has estimat?; per estimar com vas estimar Pere i Joan, a cada un de nosaltres, i també sant Josepmaria i el beat Àlvar.

Observant la vida santa d’Àlvar, descobrim la mà de Déu, la gràcia de l'Esperit Sant, el do d'un amor que ens transforma. I incorporem a la nostra ànima aquesta oració de sant Josepmaria que tantes vegades ha repetit el nou beat: "Dóna'm, Senyor, l'amor amb què vols que t'estimi"[1], i així sabré estimar els altres amb el teu amor, i amb el meu pobre esforç. Els altres descobriran en la meva vida la bondat de Déu, com va passar en el caminar diari d’Àlvar: ja en aquest Madrid tan estimat, transparentava la misericòrdia divina amb la solidaritat amb els més pobres i abandonats. Ens omple de goig que a la segona lectura se'ns recordi la presència de Crist en nosaltres, que ens revesteix "de compassió entranyable, de bondat, d'humilitat, de dolcesa, de paciència" (Col 3, 12).

Estimats germans i germanes, donem gràcies a Déu demanant-li més amor. En la maduresa de la joventut, quan tenia 25 anys, Àlvar era "saxum", roca, per sant Josepmaria. Des de la humilitat, va contestar un dia per carta al fundador de l'Opus Dei amb aquestes paraules: "Jo aspiro que, malgrat tot, pugui vostè tenir confiança en què, més que roca, és fang sense consistència. Però és tan bo el Senyor!"[2]. Aquesta seguretat en la bondat divina pot amarar tota l’existència. "Donaré gràcies al teu nom, perquè estimes i ets fidel", hem resat en el Salm responsorial (Sl 138 [137], 2). I s'alça la nostra gratitud a la Trinitat Santíssima perquè roman amb nosaltres, amb la seva Paraula, Jesucrist mateix (cf. Col 3, 16) i amb el seu Esperit, que ens omple d'alegria (cf. Jn 15, 11; Lc 11, 13) i fa possible que ens adrecem a Déu dient-li, plens de confiança, "Abba, Pater": "Pare! ¡Pare!".

2. "La trinitat de la terra ens portarà a la Trinitat del Cel"[3], repetia Àlvar segons l'ensenyament i l'experiència del fundador de l'Opus Dei. Jesús, Maria i Josep ens menen al Pare i a l'Esperit Sant; en la humanitat santa de Jesús descobrim, inseparablement unida, la divinitat.[4]

La Sagrada Família! Amb paraules de la primera lectura, beneïm el Senyor "que enalteix la nostra vida des del si matern i ens tracta segons la seva misericòrdia" (Ecl 50, 22). El text sagrat ens esmenta que ja abans de néixer ens estimava Déu. Em ve a la memòria aquell poema que Virgili dirigeix a un nen acabat de néixer: "Incipe, parve puer, risu cognoscere matrem" (Virgili, Ègloga IV, 60), "Menut, comença a reconèixer la teva mare pel seu somriure". El nen que neix va descobrint l'univers; en el rostre de la mare, ple d'amor: en aquest somriure que l'acull, el nou ésser tot just vingut al món descobreix un reflex de la bondat de Déu.

En aquest dia que el Sant Pare Francesc dedica a la pregària per la família, ens unim a les súpliques de tota l'Església per aquesta "communio dilectionis", aquesta "comunió d'amor"[5], aquesta "escola"[6] de l'Evangeli que és la família, com deia Pau VI a Natzaret. La família, amb el "dinamisme interior i profund de l'amor"[7], té una gran "fecunditat espiritual"[8], com va ensenyar sant Joan Pau II, a qui el beat Àlvar va estar unit per una amistat filial.

En donar gràcies a Àlvar, donem gràcies als seus pares, que el van acollir i educar, que van preparar en ell un cor senzill i generós per rebre l'amor de Déu, i respondre a la crida. "Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat"; així va ser Àlvar: un home que beneïa Déu, que "fa coses grans" (Ecl 50, 22), i que va comptar amb ell per servir l'Església estenent l'Opus Dei, com a fidel fill i successor de sant Josepmaria.

Preguem perquè hi hagi moltes famílies que siguin "llars... lluminoses i alegres... com va ser la de la Sagrada Família"[9], en paraules de sant Josepmaria. La nostra gratitud a Déu s'alça pel do de la família, reflex de l'etern amor trinitari, lloc on cadascú se sap estimat per si mateix, tal com és. Ara, donem gràcies també a tots els pares i mares de família que són aquí reunits, i a tots els qui tenen cura dels nens, dels ancians, dels malalts.

Famílies: el Senyor us estima, el Senyor es troba present en el vostre matrimoni, imatge de l'amor de Crist a la seva Església. Sé que molts de vosaltres us dediqueu generosament a donar suport a altres matrimonis en el camí de fidelitat, a ajudar moltes altres llars a anar endavant en un context social moltes vegades difícil i fins i tot hostil. Ànim! La vostra tasca de testimoniatge i d'evangelització és necessària per al món sencer. Recordeu que, com va dir l'estimat Benet XVI, "la fidelitat al llarg del temps és el nom de l'amor"[10].

3. "Sigueu agraïts", ens exhorta sant Pau (Col 3, 15). El beat Àlvar, pensant en allò que devia a sant Josepmaria, afirmava que "la millor mostra d'agraïment consisteix a fer bon ús dels dons rebuts"[11]. En la predicació, en tertúlies, en trobades personals, arreu, mai no deixava de parlar d'apostolat i d'evangelització. Per romandre en aquest amor de Déu que hem rebut, hem de compartir-lo amb els altres; la bondat de Déu tendeix a difondre’s. El Papa Francesc deia que "en la pregària, el Senyor ens fa sentir aquest amor, però també a través de nombrosos signes que podem llegir en la nostra vida, a través de nombroses persones que posa en el nostre camí. I l'alegria de la trobada amb ell i de la seva crida porta a no tancar-se, sinó a obrir-se; porta al servei a l'Església[12]".

"No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres" (Jo 15, 16). Després d'haver insistit el Senyor que la iniciativa és sempre seva, en la primacia del seu amor, ens envia a difondre el seu amor a totes les criatures: "Us he destinat perquè aneu i doneu fruit, i el vostre fruit romangui" (ibídem). "Manete in dilectione mea": "Manteniu-vos en el meu amor" (Jo 15, 9). Romandre en el Senyor és necessari per donar un fruit que al seu torn faci arrels profundes. Jesús ho acaba de dir als seus deixebles: "Sigueu en mi, i jo seré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi"(Jo 15, 4).

La gernació d'aquests dies, els milions de persones arreu del món i tantes que ja ens esperen al Cel, donen també testimoniatge de la fecunditat de la vida d’Àlvar. Us convido, germanes i germans, a estar, a desenvolupar-nos en l'amor del Senyor: en la pregària, en la missa i la comunió freqüent, en la confessió sacramental, perquè, amb aquesta força de la predilecció divina, sabem transmetre allò que hem rebut, i fer-ho mitjançant un autèntic apostolat d'amistat i confidència.

A la carta que em va escriure l'estimat Papa Francesc amb motiu de la beatificació d'ahir, ens deia que "no podem quedar-nos amb la fe per a nosaltres mateixos; és un do que hem rebut per donar-lo i compartir-lo amb els altres"[13]; i afegia que el beat Àlvar "ens anima a no tenir por d'anar a contracorrent i de patir per anunciar l'Evangeli", i també que "ens ensenya a més que dins la senzillesa i quotidianitat de la nostra vida podem trobar un camí segur de santedat"[14].

En aquest camí, amb molts àngels, ens acompanya la Mare de Déu. Maria és Filla de Déu Pare, Mare de Déu Fill, Esposa i Temple de Déu Esperit Sant. És Mare de Déu i Mare nostra, la Reina de la família, la Reina dels apòstols. Que ella ens ajudi, com ho va fer amb el beat Àlvar, a seguir la invitació del successor de Pere: "Deixar-se estimar pel Senyor, obrir el cor al seu amor i permetre que sigui ell que guiï la nostra vida[15]", com tantes vegades sant Josepmaria va demanar a la Mare de Déu de l'Almudena molt estimada i venerada en aquesta arxidiòcesi. Així sigui.

Madrid, 28 de setembre de 2014

[1] Sant Josepmaría Escrivà de Balaguer, Forja, n. 270

[2] Beat Àlvar del Portillo, Carta a sant Josepmaria, Olot, 13 de juliol de 1939.

[3] Beat Àlvar del Portillo, Carta pastoral, 30 de setembre de 1975.

[4] Cf. Beat Àlvar del Portillo, Carta pastoral amb motiu de les Noces d’Or de la fundació de l’Opus Dei, 24 de setembre de 1978.

[5] Venerable Pau VI, Al·locució a Natzaret, 5 de gener de 1964.

[6] Ibídem

[7] Sant Joan Pau II, Exhortació apostòlica postsinodal Familiaris consortio, n. 41

[8] Ibídem

[9] Sant Josepmaría Escrivà de Balaguer, És Crist que passa, n. 22.

[10] Benet XVI, Homilia a Fàtima, 12 de maig de 2010.

[11] Beat Àlvar del Portilo, Carta pastoral, 1 de juliol de 1985.

[12] Papa Francesc, Discurs, Sala Pau VI, 6 de juliol de 2013.

[13] Papa Francesc, Carta a Mons. Xavier Echevarría, prelat de l’Opus Dei, amb motiu de la beatificació d’Àlvar del Portillo celebrada a Madrid el 27 de setembre de 2014.

[14] Ibídem

[15] Ibídem