Camí, el rap i el “flow”

Grilex té 23 anys i és raper. Raper vocacional. L'èxit el va allunyar de l'Església i les circumstàncies l'han fet caure del cavall. Les seves cançons no són confessionals. Estan obertes a tothom, amb esperança i optimisme. I "Camí" és un dels llibres que li alimenta la processó que porta per dins.

Guillermo és un raper, dels de rima, argot, dessuadora amb caputxa, emoticons de mans, missatges, i flow. El seu nom artístic és Grilex. 23 anys. De Madrid.

"Jo no pertanyo a l'Opus Dei, però per a mi el llibre Camí significa poder connectar-me amb mi mateix i amb Crist, perquè té bastantes reflexions que a mi m'estan ajudant, cada vegada més. A mesura que vaig avançant tinc més dificultats, i Camí m'està nodrint moltíssim".

Nodrir. Alimentar. Assimilar. Grilex és jove i li treu suc a Camí per a la seva vida, per a les seves lletres, per al seu rap.

Parets amb grafits, escales de ciment i cards secs. "A vegades anem per la vida com pollastres sense cap fent allò que la societat ens diu, sense parar-nos a pensar. Poder reflexionar amb el sant que va escriure Camí ajuda a l'ànima. Jo ho he notat".

Fa gairebé 80 anys des de la primera edició de Camí, i els joves rapers de 23 hi segueixen traient partit personal.

L'ego i la distància

La seva fitxa musical ressalta que va descobrir el rap amb 7 anys. Li va atreure des del principi el fet que "té moltes paraules, molt missatge, i pot transmetre molts sentiments més que una cançó convencional". Deu anys després va començar a escriure les seves primeres lletres. Tenia un do. I li va començar a treure partit. I llavors: "Se'm va començar a pujar l'ego, vaig començar a deixar anar pulles en les meves lletres, a ficar-me amb la gent, a escriure lletres negatives (...) Creixia el meu èxit entre la gent del rap, però jo, per dins, em sentia cada vegada més buit".

Guillermo és el segon de cinc germans. Família cristiana. De sempre. Però amb l'èxit musical entre els seus followers també va portar l'allunyar-se de tot, dels seus amics, de la seva parròquia.

Ho explica ell. Entendre que l'Església era "un hospital de campanya" per "persones amb ferides" va fer que truqués altre cop a la porta de casa. Confessió. Descobriments. Gratitud.

Les seves lletres han canviat des d'aleshores, perquè "sento una crida per estar en primera línia i fer pensar a la gent que no creu. A molts que estan com vaig estar jo".

Entre les seves notes, lletres i rimes amb sentit, alguns seguidors li han escrit en xarxes socials: "Gràcies a una cançó teva no m'he suïcidat".

Un món per a ser lliure

Grilex gaudeix amb el seu món. Entre gent "que pot semblar deixada, i no obstant això la meva experiència és que molts tenen una profunditat impressionant en les seves lletres. Parlo amb ells amb llibertat i respecte. El meu propi productor assumeix sense problemes el meu objectiu d'ajudar a evangelitzar a través del rap".

I entre les moltes coses que conformen una vida, una biografia, unes lletres, un concert, una gorra cap enrere, un estil, una convicció, una trepitjada forta d'autoestima, un gest de mans, una cadena de llibertat, aquí trobem les pàgines de sant Josepmaria com un camí interessant per créixer, avançar i madurar en la fe i en la vida. De mica en mica. Punt a punt. Amb flow.

"Sento una crida per estar en primera línia i fer pensar a la gent que no creu. A molts que estan com vaig estar jo "