Mons. Agostino Marchetto, participant a les 53enes Jornades de Castelldaura

«Els joves ens proposen el desafiament de renéixer cada dia»

Les 53enes Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura d’enguany han tractat sobre Joves, fe, vocació amb la mirada posada en el proper Sínode de Joves. Un dels participants en aquestes jornades ha estat l’arquebisbe emèrit Agostino Marchetto, nunci apostòlic i especialista en hermenèutica del Concili Vaticà II. Abans de la seva intervenció (Els joves, la fe, i el discerniment vocacional en la perspectiva del Vaticà II) hi enraonem una mica sobre la joventut actual.

Segons ell, «els joves ens proposen el desafiament de renéixer cada dia. La nostra contribució individual al món, a l’Església, és única. El que no fem, ningú no ho farà per nosaltres».

Mons. Agostino reconeix que els joves «no saben gaire cosa sobre el Concili Vaticà II, però tampoc els adults…». Considera que el gran tema del Vaticà II va ser «l’Església en ella mateixa i la seva projecció cap enfora. L’Església és present arreu del món, i amb el papa Francesc té més repercussió. El servei a la humanitat, als més pobres i oprimits, la defensa dels drets humans són aspectes pels quals els joves haurien de mostrar un cert interès…».

Més que parlar-los del Concili, Mons. Marchetto creu que caldria «testimoniar-lo i ajudar-los a comprendre que l’Església es va reformar, que es va posar al dia, que va renovar el llenguatge, que va procurar donar respostes al món d’avui, que l’Ésglésia va demanar al món contribuir a la pròpia renovació… també és cert que cal tenir una metodologia, un llenguatge per parlar als joves i és el que fa el papa Francesc».

MONS. MARCHETTO«El Papa ha contribuït que els joves tinguin una visió menys formal de l’Església»

I no hi ha dubte que el Pontífex argentí té una gran capacitat per connectar amb la joventut. Així, el prelat italià opina que «el Papa ha contribuït que els joves tinguin una visió menys formal de l’Església. Francesc no és cap revolucionari, ell diu que l’única veritable revolució és Jesucrist i el seu Evangeli. Però veritablement l’esforç que fa per arribar als joves és evangèlic: no només els gestos. Tampoc no té por de tocar certs temes actuals. Per exemple, el tema dels migrants, en què ha tingut paraules de denúncia molt fortes, ha exigit el respecte a la dignitat de tota persona humana…».

Els joves del Concili Vaticà II i els d’ara són molt diferents, «però són joves», subratlla l’arquebisbe, «són diferents perquè el món és diferent, però el cor de l’home sempre és el mateix. Busca l’alegria i la felicitat, la bellesa… és una cosa natural en l’ésser humà. No és just pensar que hem de canviar completament per arribar als joves. També els joves necessiten una certa continuïtat i presentar-los el cristianisme en la seva autenticitat».

L’Església està fent un esforç per arribar als joves, a aquestes perifèries existencials de les quals ens parla el Papa. En aquest sentit, el proper Sínode dedicat als joves suposa «un gran esforç per donar-los la paraula, per oferir-los l’oportunitat de dir-nos el que pensen… aquest component ja hi era en el Concili Vaticà II», reflexiona Mons. Agostino.

Rosa Maria Jané Chueca
Catalunya Cristiana