Els documents perduts

Estava davant de l’ordinador amb tot el material de treball i de sobte vaig trobar a faltar l'USB. Li vaig dir a Guadalupe: "si us plau, ajuda’m, que el trobi; són molts mesos de treball"

Estava davant de l’ordinador amb tot el material de treball i de sobte vaig trobar a faltar l'USB. Vaig pensar que la tindria a un altre lloc: vaig mirar a l'habitació, entre els papers ..., res. Em vaig començar a preocupar, però com tenia altres assumptes que treballar, em vaig posar a fer-ho. Un cop conclòs, vaig tornar a buscar el pendrive; fins i tot vaig posar un WhatsApp al grup de casa meva per si algú sabia alguna cosa: "Heu trobat un pen de color blau clar?". De seguida em va arribar una resposta: fa dos dies era connectat a l'ordinador, però ja no l’he vist més. Llavors em va entrar una angoixa important, perquè en aquest USB eren tots els documents del procés d'una demanda, d’un judici en el qual havia de participar just al cap de 15 dies. A més hi havia una altra informació personal important per a mi.

li vaig dir a Guadalupe: "si us plau, ajuda’m, que el trobi; són molts mesos de treball"

Ràpidament li vaig dir a Guadalupe: "si us plau, ajuda’m, que el trobi; són molts mesos de treball". Li insistia mentre movia mobles, mirava pels cantons i en qualsevol lloc que pogués ficar-se un objecte tan petit. Anava d'un costat a un altre, cada vegada més intranquil·la, però alhora demanant-li a Guadalupe amb més força trobar-lo. No em sé de memòria encara la pregària per a la intercessió de Guadalupe, així que em dirigia a ella directament, també pensant en tot el treball que va fer durant la seva vida. Va ser llavors quan algú em va parlar que havia buidat la paperera aquell matí i no hi havia més que papers. Vaig rebre una llum: em vaig anar a la galleda d'escombraries i vaig anar traient-ho tot. Allà vaig observar una cosa de color blau, i sí que era l'USB! L'emoció va ser considerable. De seguida li vaig donar les gràcies a Guadalupe. Però no simplement les gràcies, moltíssimes gràcies i a més vaig comprendre que allò podia ser un signe que el judici també aniria bé.

C.C. (Barcelona)