► Descarregui aquí l'índex, la presentació i les primeres pàgines de l'entrevista

► Enllaç per comprar el llibre al web d'Ediciones Cristiandad

Ediciones Cristiandad acaba de publicar el llibre-entrevista “Cristianos en la sociedad del siglo XXI”. En les seves pàgines, el prelat respon a les qüestions plantejades per la filòsofa i teòloga Paula Hermida sobre alguns reptes del nostre temps, com la proliferació de les tecnologies de la informació i la seva influència en les relacions humanes, la tasca vivificadora de l'Església en el món actual, les ferides afectives i el paper de l'espiritualitat, els valors i aspiracions de la joventut, la insatisfacció en una societat de consum o el mercat laboral precari.

Des de la seva visió personal, i amb l'experiència de les dècades transcorregudes al costat de sant Josepmaria i els seus successors, monsenyor Fernando Ocáriz parla del paper dels laics en la missió de l'Església i del diàleg d'aquesta amb el món contemporani. Altres de les preguntes prenen un to més personal i tracten de com és la seva fe, com prega, quines coses li “fan perdre el son” i què li descansa. A més, es refereix al desenvolupament de l'Opus Dei al llarg dels seus 90 anys de camí, de l'expansió geogràfica de la institució i de la fidelitat al carisma fundacional en un entorn divers i canviant.

Mons. Fernando Ocáriz ofereix una visió esperançada

Com a professional i mare, Paula Hermida planteja altres temes candents com la integració entre la vida laboral i personal, la figura del pare i la seva necessitat d'adaptar-se als nous temps, l'harmonia en les famílies i l'arribada del dolor, l'aventura del matrimoni i altres formes de compromís, etc. En la conversa, Mons. Fernando Ocáriz ofereix una visió esperançada, fent-se ressò d'unes paraules de sant Josepmaria, que va voler recordar poc després de ser escollit com el seu tercer successor: “Cada generació de cristians ha de redimir, ha de santificar el seu propi temps: per això li cal comprendre i compartir les ànsies dels altres homes, els seus iguals” (És Crist que passa, n. 132).

Davant desafiaments nous i antics —com els relacionats amb la pandèmia, que s'introdueixen a l'epíleg—, aquest llibre vol ser també, en paraules del prelat, un homenatge a aquelles “persones compromeses amb el bé i la justícia social, i tantes que en la seva existència quotidiana ofereixen un valuós testimoni de fe i vida cristiana. Potser no fan tant de soroll o la seva presència no és tan vistosa, però no hi ha dubte que són una font de bé i esperança per a l'Església i per al món”.