Butlla de la canonització

El sant pare Joan Pau II proclama solemnement la santedat de Josepmaria Escrivà, a qui defineix en aquest document del 6 d'octubre del 2002 com "el sant de la vida corrent".

Opus Dei - Butlla de la canonització

LITTERAE DECRETALES

Beat Iosephmariae Escrivá Sanctorum honores decernuntur

IOANNES PAULUS PP II

Servus Servorum Dei ad perpetuam rei memoriam

Domine, ut videam! (cf Lc 18, 41), Domina, ut sit!, Omnes cum Petro ad Iesum per Mariam!, Regnare Christum volumus! (cf 1 Cor 15, 25), Deo omnis gloria! (cf Cànon Romà, doxologia). La biografia del Beat Josepmaria es pot resumir amb aquestes jaculatòries. Començà a resar les dues primeres quan només tenia setze anys, al percebre les primeres batzegades de la crida divina. D’aquesta manera expressava l’ardent desig del seu cor: veure el que Déu volia de la seva vida, per tractar de complir amorosament la voluntat del Senyor. La tercera jaculatòria que apareix sovint als escrits dels seus primers anys de sacerdoci, expressa com el seu zel per les ànimes anava lligat a una ferma fidelitat a l’Església i a una profunda devoció a la Mare de Déu. Regnare Christum volumus!: aquestes paraules resumeixen la seva constant preocupació pastoral per difondre, entre tots els homes i dones, la crida a participar, en Crist, de la dignitat dels fills de Déu, vivint només per servir-lo: Deo omnis gloria!

Va assumir i ensenyà a assumir aquest programa enmig de les ocupacions normals de cada dia, pel motiu del qual se’l pot anomenar sense errar, “el sant de la vida ordinària”. En efecte, la seva vida i el seu missatge han facilitat que una innombrable multitud de fidels –sobre tot laics que treballen en les més diverses professions -, a convertir les tasques més comuns en oració, en servei a tots els homes i en camí de santedat.

El beat Josepmaria Escrivà de Balaguer va néixer a Barbastre (Espanya) el 9 de gener de 1902. Va rebre l’ordenació sacerdotal el 28 de març de 1925. El 2 d’octubre de 1928, el Senyor li va fer veure la missió a la que el cridava i aquell dia fundà l’Opus Dei. S’obria així a l’Església un nou camí caracteritzat per difondre entre homes i dones de tota raça, condició social o cultura , la consciència de que tots estan cridats a la plenitud de la caritat i a l’apostolat, en el lloc que cadascú ocupa en el món. Certament el Senyor ens busca en les circumstàncies de la vida ordinària, veritable eix sobre el que gira la nostra resposta plena d’amor. En les ensenyances de Josepmaria Escrivà, el treball, realitzat amb l’ajut vivificant de la gràcia, es converteix en font d’inesgotable fecunditat, ja que és instrument per posar la Creu al cim de totes les activitats humanes, mitjà per transformar el món des de dins segons l’Esperit de Crist i ocasió de reconciliar-lo amb Déu.

La tasca desenvolupada per Josepmaria Escrivà en bé dels sacerdots, personalment i a través de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, que s’inicià el 14 de febrer de 1943, el configura com un lluminós exemple de sol·licitud per la santedat i fraternitat sacerdotals.

L’any 1946 es traslladà a Roma; sostingut pel seu permanent afany apostòlic, es lliurà a la difusió del missatge cristià arreu del món, sempre amb una plena adhesió al Romà Pontífex i amb el desig de servir a les Esglésies locals. Fomentà la creació d’un ampli ventall d’iniciatives de promoció humana, que han contribuït eficaçment a la difusió de l’Evangeli i han assolit una àmplia projecció social.

En els seus nombrosos viatges per Europa i Amèrica, va dur a terme una incansable tasca de catequesi. Una multitud d’homes i dones anaven a escoltar-lo, atrets per la seva fama de santedat.

El 26 de juny de 1975, al migdia, a conseqüència d’un atac de cor, lliurà la seva ànima a Déu. El seu cos reposa a l’Església Prelaticia de l’Opus Dei, dedicada a Santa Maria de la Pau, a la que van a resar fidels de tot el món.

Després de la seva mort, la fama de santedat de Josepmaria Escrivà de Balaguer es continuà difonent àmpliament. A la seva intercessió s’atribueixen curacions científicament inexplicables i nombrosos favors espirituals.

Nosaltres vàrem beatificar solemnement al Fundador de l’Opus Dei el 17 de maig de 1992 a la plaça de Sant Pere.

Des de llavors ha augmentat el nombre de gràcies atribuïdes pels fidels a la intercessió del Beat Josepmaria Escrivà; entre aquests favors, els Actors de la Causa varen triar una curació i la presentaren a la Seu Apostòlica, perquè, un cop examinada, permetés que fossin atorgats al Beat els honors dels Sants.

L’any 1994 s’instruí un procés al voltant de dita curació a la Cúria de l’Arquebisbat de Badajoz. Realitzades amb resultat positiu les acostumades investigacions de la Congregació per les Causes dels Sants, el 20 de desembre del 2001, fou promulgat en la Nostra presencia el corresponent decret sobre el miracle. Més endavant, escoltat el parer favorable dels Pares Cardenals i els Bisbes que havíem convocat en consistori el 26 de febrer de 2002, vàrem decretar que la cerimònia de canonització es celebrés el 6 d’octubre del mateix any.

Avui, per tant, en una solemne Missa a la Plaça de Sant Pere i davant una incomptable multitud de fidels, hem pronunciat aquesta fórmula: En honor de la Santíssima Trinitat, per exaltació de la fe catòlica i creixement de la vida cristiana, amb l’autoritat de Nostre Senyor Jesucrist, dels Sants Apòstols Pere i Pau, i la Nostra, després d’haver reflexionat llargament, invocant moltes vegades l’ajut diví i escoltat el parer de nombrosos germans de l’Episcopat, declarem i definim Sant al Beat Josepmaria Escrivà de Balaguer i l’inscrivim en el Catàleg dels Sants, i establim que en tota l’Església sigui devotament honrat entre els Sants. En nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

Disposem que el que hem decretat tingui validesa ara i sempre, i que res es disposi a contradir-ho.

Donat a Roma, junt a Sant Pere, el dia 6 d’octubre del 2002, XXIV del Nostre Pontificat

Joan Pau II

Bisbe de l’Església Catòlica

Marcellus Rossetti, protonotari apostòlic.