Santa Missa (2’ 28”) Col·legi d'Escribanos. Buenos Aires (Argentina). 18-VI-74

Pensa sempre, perquè és veritat, que a l'altar s'eternitza Jesucrist. Nosaltres els sacerdots no som aquell, l'altre, o jo. Sempre és Jesucrist a l'altar, que renovarà el Sacrifici del Calvari incruentament. I tu ho presencies, i tu et poses al costat de Santa Maria, i al costat de les altres santes dones, i li dius al Senyor el que et sembli, el que et surti del cor, i sobretot li demanes que siguem els sacerdots... —jo tinc aquesta cantilena sempre, ho diré en italià, aquest ritornello— que demaneu que siguem sants els sacerdots. Per mi, que sóc un pecador, i pels meus germans, que són tan bons, tots els sacerdots del món. (…)

De manera que per assistir molt bé a la Santa Missa, li dius: Jesús, jo sé que ets Tu el que estàs a l'altar; jo sé que veuré el teu rostre al Cel; però amb la fe, sé que veritablement, aquest sacerdot, en aquest moment, ets Tu; jo vull assistir a aquest misteri profund, immens, remogut, millorant-me, estimant-te. I veuràs que et vénen remordiments per qualsevol petita cosa, que cal millorar; i, en canvi, veuràs que et portes bé en altres moments i l’hi dónes les gràcies. D'acord?

(Sí, Pare.)

I la teva Santa Missa serà molt bona per a tu i per a totes les ànimes, i especialment per a les ànimes que t'envolten: de la teva família, perquè has de procurar que en la família hi hagi molta pau, molta serenitat, molta tranquil·litat, molta alegria, d'acord?

(Sí, Pare.)

Bé.

Confessió (1’ 15”) Larboleda (Perú) 29-VII-74

Jesús Senyor Nostre ha volgut, en la seva bondat infinita, deixar molt ben assenyalades les seves petjades a la terra per mitjà dels set sagraments, a fi que els homes puguem caminar segurs —quan dic els homes, dic les dones, oi?—. I entre aquests sagraments un, que ara és més atacat que la resta, és el sagrament de la penitència: la confessió. I jo us dic que em sentiré molt feliç si, almenys un dels que m'escolten, i que s'hagi abandonat una mica aquests anys passats, es decideix a fer una confessió ben feta, una confessió sincera, una confessió detinguda, una confessió contrita.

Confessió (27”) Teatre General San Martín. Buenos Aires (Argentina) 15-VI-74

Filla meva: Jesucrist Senyor Nostre, el nostre Déu, va instituir els sagraments, que són com a empremtes de les seves petjades, perquè nosaltres trepitgem allí i puguem arribar al Cel. I un dels sagraments més bells, més consoladors, és el de la confessió.