Després de sentir la primera frenada, les passatgeres del primer minibús gairebé no van tenir temps de girar-se per ser testimonis de l’accident. En aquest instant, el segon vehicle de la comitiva perdia el control per causes que no se saben –la teoria d’una roda punxada no estava confirmada ahir a la nit– i es precipitava per un terraplè fent unes quantes voltes de campana a prop de Yamussukro, la capital de la Costa d’Ivori. La professora catalana Teresa Cardona, de 43 anys, va morir a l’acte i deu alumnes van resultar ferides, dues d’elles universitàries de primer any, d’una certa gravetat perquè van haver de rebre uns quants punts de sutura i tenien ossos fracturats, per bé que no es temia per la seva vida. El grup, de 27 joves d’entre 17 i 20 anys i tres monitores, estava compost per tretze alumnes de l’escola Canigó i catorze del col∙legi major Bonaigua, tots dos centres de Barcelona i vinculats a l’Opus Dei.
La professora catalana Teresa Cardona, de 43 anys, va morir a l’acte i deu alumnes van resultar ferides
La víctima era subdirectora de l’ESO del centre educatiu femení, on feia tretze anys que treballava, i també subdirectora del Bonaigua des de fa dos anys i monitora responsable del camp de treball solidari al país ivorià, que se celebrava per segona vegada. Durant dues setmanes, les participants del viatge solidari en terreny ivorià havien de dur a terme projectes educatius amb nens, treballar en qüestions d’atenció sanitària, col∙laborar en la rehabilitació d’una escola i fer classes d’espanyol. Després de l’accident, que va passar dissabte, un familiar de Cardona i representants de cada centre es van desplaçar ahir al matí al país de l’oest africà per organitzar amb l’ambaixada espanyola la repatriació de la víctima i organitzar la tornada a casa de totes les joves en un vol comercial. L’arribada del grup a Barcelona està prevista entre avui i demà. El conseller d’Acció Exterior i Relacions Institucionals, Alfred Bosch, va afirmar ahir que el cos de la víctima serà repatriat en 48 hores.
La notícia va deixar destrossada la comunitat educativa dels dos centres de la Ciutat Comtal, on Cardona era una persona molt estimada. “La Teresa era una dona alegre i entregada. Ho feia tot sempre amb un somriure, gaudia de cada projecte que iniciava, era d’aquelles persones positives i optimistes que no abaixen mai els braços”, va explicar a La Vanguardia Concepción Patxot, portaveu del Bonaigua. Els que coneixien la víctima coincideixen en un adjectiu quan la recorden: vitalista. La petita d’una extensa família de set germans i soltera sense fills era numerària de l’Opus Dei i cuidava dels seus pares, d’una edat molt avançada i malalts d’alzheimer. Per Mariola Borrell, de l’equip directiu del col∙legi major Bonaigua, la vida de Cardona es definia per l’entrega als altres. “Dijous de la setmana passada va acabar les classes i divendres pujava a un avió per anarse’n a la Costa d’Ivori amb gairebé trenta noies en un camp solidari. Imagina’t quina energia! I la resta de l’estiu també el tenia ple d’activitats per ajudar els altres”. Borrell va anunciar ahir que l’escola, que des de dissabte a la nit ha rebut desenes de visites d’alumnes i familiars, celebrarà una missa en memòria de la professora quan el cos arribi a Barcelona.
“La Teresa era una dona alegre i entregada. Ho feia tot sempre amb un somriure, gaudia de cada projecte que iniciava"
Totes les persones contactades ahir per aquest diari van subratllar el caràcter solidari de Teresa Cardona, llicenciada en Dret per la Universitat de Navarra però que va dedicar la seva vida a l’educació. Maria Pilar Arregui, directora de la Fundació Montblanc, que va coincidir fa uns anys amb Cardona, també va destacar la vitalitat de la víctima, però va afegir un tret més del seu caràcter: la passió per la música. “La recordo sempre contenta i amb una guitarra a les mans o amb el seu acordió: transmetia molta alegria”.
Amant de l’esport –practicava especialment el tenis i l’esquí, entre d’altres– i de l’educació, Cardona tenia en la música la seva altra gran passió. A més de demostrar bones qualitats en el cant, sumava a la seva habilitat amb la guitarra i l’acordió un bon maneig del teclat, amb el qual participava en un grup musical del Bonaigua.
Un petit detall defineix el caràcter de Cardona. Abans d’aquest últim viatge a la Costa d’Ivori, no es va rendir quan l’aerolínia es va negar a portar-li la guitarra a l’avió si no pagava un alt sobrecost. Cardona va remoure cel i terra i va parlar fins i tot amb el cònsol de la Costa d’Ivori a Barcelona per poder emportar-se aquest instrument. A banda de no rendir-se, Cardona va transmetre tanta passió al diplomàtic africà que aquest es va oferir a pagar ell mateix el transport de la guitarra. Per això, divendres quan va aterrar a Abidjan, la principal ciutat del país, Cardona va trepitjar terra africà amb la seva estimada guitarra a les mans.
Publicat a La Vanguardia