“Als cristians ens falta viure més confiats i amb un sentit de regal, de do; quan veus la vida així, com un regal, l’alegria ve sola, perquè qualsevol cosa es converteix en motiu de celebració, d’agraïment”. La Núria Xipell, que es dedica a l’atenció dels serveis d’una residència d’estudiants a Barcelona, ho té clar. Així ho va transmetre en la seva intervenció a les54 Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, que van tractar el tema de “L’alegria en la santedat”.

Per què tenim motius per mostrar alegria als altres?

A vegades es presenta una imatge del cristianisme com una proposta de vida que oprimeix la nostra llibertat, que va en contra del nostre desig de felicitat i d’alegria. Però això no es correspon amb la realitat. Els cristians som persones veritablement felices perquè sempre ens sentim sostinguts per les mans de Déu. Penso que la manera més convincent d’explicar-ho és viure amb aquesta mirada de fe i que sigui la nostra vida i les nostres obres les que ho reflecteixin.

Quina és la teva fórmula?

Viure amb el convenciment de tenir Déu com a Pare i d’haver trobat un tresor m’ajuda a donar a cada cosa la importància que té. A vegades, la vida ens presenta dificultats i ens costa estar alegres; però davant les contrarietats un no s’entristeix: l’alegria es converteix en pau i no en tristesa perquè Déu mai no ens deixa. Aprendre a valorar les coses petites em fa gaudir molt més de tot allò que visc.

Un treball professional basat en el servei, porta alegria?

Sens dubte. Un sempre pot créixer com a professional a la seva feina; però quan el nostre treball està directament orientat a tenir cura dels altres creixem com a persones. Això omple el cor de joia i d’alegria. I, si a més, s’ofereix aquest treball a Déu, adquireix un valor incalculable. Tot el que fem a la vida té ressò a l’eternitat.