5. Sant Josep es va casar dues vegades?

Segons sant Mateu, quan la Santíssima Verge va concebre virginalment Jesús, estava esposada amb sant Josep tot i que encara no vivien junts (Mt 1,18). Es tractava de la situació prèvia a les esposalles que, entre els jueus, suposava un compromís tan fort i real que els compromesos podien ser anomenats ja espòs i esposa, i que només podia ser anul·lat mitjançant el repudi.

No hi ha dades històriques que permetin afirmar que sant Josep ja havia estat casat abans.

Del text de sant Mateu es dedueix que després de l'anunci de l'àngel a Josep explicant-li que Maria havia concebut per obra de l'Esperit Sant (Mt 1,20) es van casar i van passar a viure junts. La narració de la fugida i retorn d'Egipte i l'establiment a Natzaret (Mat 2,13-23), el mateix que l'episodi de la presentació del nen al Temple quan tenia dotze anys acompanyat pels seus pares tal com relata sant Lluc (Lc 2,41-45) així ho deixen entendre. Sant Lluc, a més, en narrar la anunciació de l'àngel a Maria la presenta com “una verge esposada amb Josep de la casa de David”. Per tant, segons aquests evangelis sant José va estar casat amb la Santíssima Verge. Aquesta és la dada que pertany amb certesa a la tradició històrica recollida pels evangelis.

Ara bé, si aquestes van ser les segones núpcies de sant Josep, o si sant Josep ja ancià i vidu no va arribar a esposar la Mare de Déu, sinó que únicament va tenir cura d'ella com d'una verge al seu càrrec, són temes que cauen en el terreny de les llegendes i que no ofereixen cap garantia d'historicitat.

El primer esment d'aquestes llegendes es troba en l’anomenat Protoevangeli de Jaume del s. II. Conta que Maria romania al Temple des dels tres anys i que, en complir els dotze, els sacerdots van cercar algú que es fes càrrec d'ella. Van reunir a tots els vidus del poble, i després d'un signe prodigiós ocorregut en la vara de Josep, consistent que d'ella va sortir una coloma, van lliurar a aquest la custòdia de la Verge. Segons aquesta llegenda, tanmateix, Josep no va prendre Maria per esposa. De fet quan l'àngel se li apareix en somnis no li diu a Josep com a Mt 1,20 “no temis prendre amb tu Maria, la teva esposa”, sinó “no temis per aquesta donzella” (XIV,2). Un altre apòcrif més tardà que reelabora aquesta història, l’anomenat Pseudo Mateu , potser del s. VI, sembla entendre que Maria va ser esposada amb Josep, doncs el sacerdot li diu a aquest: “has de saber que no pot contreure matrimoni amb cap altre” (VIII, 4); però en general parla de sant Josep com del custodi de la Verge. En canvi que Josep esposà Maria es diu clarament al llibre de la Nativitat de Maria , una espècie de resum del Pseudo Mateu, i a la Història de Josep el fuster (IV,4-5).

Per tant, no hi ha dades històriques que permetin afirmar que sant José ja havia estat casat abans. El més lògic és pensar que fos un home jove quan es casà amb la Santíssima Verge i que només estigués casat aquesta vegada.


Bibliografia: J. Danielou, Los evangelios de la infancia , Herder, Barcelona 1969; S. Muñoz Iglesias, Los evangelios de la infancia. IV , Bac, Madrid 1990; A. de Santos, Los evangelios apócrifos . BAC. Madrid 1993 (vuitena edició)

Gonzalo Aranda